Les maniobres d'ERC i Junts per col·locar els seus càrrecs inhabilitats, sota la lupa

El processisme s'acomoda com pot a la nova situació política i això obliga els partits a recol·locar les velles glòries. Fa poc, ho vam veure amb Junts i l'elecció de Puigdemont com a president. Aquesta decisió ha obligat el partit a enterrar Borràs a la presidència de la fundació FunDem. I en una situació similar hi ha l'exconseller Raül Romeva, que des del gener passat s'exerceix com a president de la Fundació Irla, vinculada a ERC.

I tant Borràs com Romeva tenen el mateix problema: que sobre tots dos pesa una llosa judicial. En cas de Borràs, gairebé cinc anys de presó i tretze d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental. Per la seva banda, la situació de Romeva encara és pitjor: dotze anys de presó i inhabilitació perpètua per sedició i malversació.

Seguint amb les similituds, les dues figures polítiques també comparteixen que les seves condemnes encara no són definitives. En el cas de Borràs, la sentència no és ferma, i en el cas de Romeva, és ben sabut que l'exconseller està immers en un via crucis de condemnes, indults i amnisties que no acaben d'arribar.

Dubtes jurídics

A la més pura tradició processista, això condueix a un estat de confusió general en què gairebé res resulta conclusiu.

D'una banda, el Codi Civil de Catalunya deixa clar que una persona inhabilitada per a l'exercici de càrrec públic no pot exercir la presidència d'una fundació. Però, d'altra banda, les seves respectives situacions judicials no són definitives. A més, les fundacions en qüestió tenen una clara i militant orientació política.

De fet, la Fundació Irla, per exemple, s'escuda que la llei d'amnistia està en marxa per justificar la presidència de l'exconseller Romeva. Fonts de la fundació han explicat a El Periódico que van nomenar Romeva amb la perspectiva de la llei d'amnistia. I, segons ha confirmat el mateix mitjà, Romeva figura efectivament com a president davant del registre d'entitats de la Generalitat.

Un problema per a Espadaler

Tot això suposa un tediós problema per al Govern del PSC, que ha de vetllar pel compliment de la llei. A més, l'alt càrrec del Departament de Justícia que s'encarrega d'aquesta matèria, Immaculada Barral, és un dels alts càrrecs famosos que ERC ha aconseguit mantenir.

Però, segons assegura El Periódico, la conselleria que dirigeix Ramon Espadaler posarà en marxa un informe sobre la situació jurídica de les fundacions. I, d'entrada, pinta malament, sobretot per a Laura Borràs.

Com hem dit, la llei és taxativa en aquest punt i assenyala explícitament que la “falsedat documental” és un dels delictes que inhabiliten per presidir fundacions. Davant d'això, Borràs al·lega que la condemna li impedeix exercir càrrecs públics “electius”, però no qualsevol càrrec, com el de professora d'universitat que ara exerceix.

En qualsevol cas, ella mateixa ja va anunciar que pretén acollir-se a la llei d'amnistia, encara que tingui encaix difícil. Però segons va dir el seu advocat, Gonzalo Boye, aquesta petició s'emmarca en una "defensa global" de Junts.