El dia de la marmota a Catalunya: 3 congressos per canviar-ho tot sense que canviï res

Les eleccions autonòmiques del 12 de maig van marcar un punt d'inflexió en la política catalana. Els resultats van obligar alguns partits a avançar els seus congressos per impulsar una renovació que rellancés els seus projectes. Els congressos de Junts, ERC i Comuns van aixecar molta expectació, però han resultat un altre fiasco.

Tot i reconèixer la necessitat de nous lideratges amb noves estratègies, no ha canviat res. Els congressos de renovació han estat un instrument més a les mans de les direccions d'aquests partits per consolidar la seva posició. Sobretot en el cas de Junts i ERC.

La realitat és que deu anys després de l'inici del Procés, i malgrat constatar-se el fracàs, els dos grans líders segueixen al capdavant i amb més poder que mai. Puigdemont i Junqueras han volgut traslladar la imatge de renovació, però tot segueix igual. Mentrestant, els partits processistes continuen perdent suports.

Pel que fa als Comuns, van prometre nous lideratges i al final només hi ha hagut canvis estètics. Una altra constant en aquests congressos ha estat la manca de democràcia interna. Sobretot Junts i Comuns, on es va presentar una sola llista i es van rebutjar la majoria d'esmenes.

Junqueras i Puigdemont: tornada a la casella de sortida

Després dels congressos de Junts i ERC es confirma que torni la guerra Puigdemont-Junqueras per l'hegemonia de l'independentisme. Un i altre havien estat identificats per les bases sobiranistes com a culpables de la traïció a l'1-O. Però tots dos continuen controlant l'aparell orgànic amb què han maniobrat per consolidar-se en el poder sense contrapesos.

Puigdemont ha tornat a la presidència de Junts malgrat haver perdut gairebé tot el poder territorial i la Generalitat. De passada, s'ha carregat els sectors que li feien ombra, com el de Laura Borràs. Ha anunciat l'inici d'una nova etapa cap a la independència, tot i que continua recolzant Pedro Sánchez a Madrid.

Junqueras ha estat reelegit president d'ERC malgrat haver portat la formació a una crisi sense precedents. Pel camí s'ha deslliurat del pes del vell aparell del partit representat per Marta Rovira. Proposa un nou full de ruta cap a la independència, encara que sense clares intencions de trencar amb el PSC.

Les estructures del processisme segueixen intactes i això ens torna a la casella de sortida de fa deu anys. Això sí, sense la força per iniciar un nou procés de ruptura i amb la urgència de salvar dos projectes cada cop més a la deriva.

Els Comuns, en espera que torni Colau

Una de les formacions més castigades a les darreres eleccions han estat els Comuns. El desgast va portar Jéssica Albiach a proclamar la necessitat d'un canvi de lideratges. Al congrés es va triar la direcció en una llista únic on repeteixen el 43% de l'exetiva.

Però l?únic gran canvi és la marxa d'Ada Colau. I per una decisió personal que sembla més un pas al costat que un adéu definitiu. De fet, la sensació és que els Comuns han ajornat la seva regeneració en espera que torni Ada Colau per liderar les municipals del 2027.

Jéssica Albiach ja no és coordinadora nacional però continua ostentant el portaveu del grup parlamentari amb David Cid. Altres pesos pesants com Aina Vidal, Ernest Urtasun i Gerardo Pisarello segueixen al seu lloc però amb altres rols. I al congrés tampoc es va oferir cap canvi estratègica per recuperar la confiança dels seus votants.