Els Comuns demanen ara 30 milions per al sensellarisme, quan amb Ada Colau es va disparar un 55%

Les negociacions entre PSC i Comuns per als pressupostos de 2026 ja estan en marxa. Aquest dijous s'han reunit per establir les bases de la negociació, que arrencarà aquest dilluns després que els Comuns aixequessin el veto. Els de Jéssica Albiach han presentat al Govern les seves condicions per aprovar els comptes, entre les quals l'exigència de 30 milions per atendre el sensellarisme.

Els Comuns semblen carregats de bones intencions, en afirmar que "no es tracta d'una qüestió de caritat" sinó de "drets humans". Per això proposen un pla de xoc amb educadors socials i professionals sociosanitaris. També la disposició d'albergs o pensions com a allotjaments d'urgència, i allotjaments d'inclusió per ajudar les persones sense llar a reprendre les seves vides.

Tot molt raonable, si no fos perquè el govern d'Ada Colau a Barcelona va ser on més va augmentar el nombre de persones que dormen al carrer. Un 55% en vuit anys, concretament, dels 892 el 2015 als 1.384 el 2023. Si sumem les persones que dormen en recursos públics i privats de la ciutat, i les que viuen en assentaments informals i en locals en desús, tenim que a Barcelona vivien 5.000 persones sense llar quan va acabar el mandat d'Ada Colau.

Més pobresa i habitatge més car

Són dades de la Fundació Arrels, que reflecteixen el fracàs de les polítiques del govern colauista tant de generació de riquesa com d'habitatge. En el seu últim any de govern, un informe de Càritas va assenyalar que la pobresa s'havia disparat un 32% sota el seu mandat, en 300.000 persones.

L'augment del fenomen és transversal a tots els governs i afecta totes les grans ciutats per igual. És una barreja de factors socioeconòmics on intervenen clarament l'empobriment de les classes mitjanes i l'encariment de l'habitatge. El que crida l'atenció és que Barcelona lideri l'augment de les persones sense llar, quan Ada Colau va venir suposadament per solucionar el problema.

Els Comuns no tan sols no van aconseguir mitigar la pobresa i solucionar el problema de l'habitatge, sinó que sota el seu govern van augmentar els pobres i el preu de l'habitatge. El resultat, un augment inusitat de les persones sense llar que va portar Barcelona a una situació d'emergència social que encara arrossega el govern de Jaume Collboni. Recentment van reconèixer que els serveis d'atenció al sensellarisme estan desbordats.

El cinisme de l'esquerra

Lluny de rectificar les seves polítiques, els Comuns han imposat el seu model d'habitatge al PSC amb les mateixes receptes que han fracassat fins ara. Ara demanen 30 milions que seran un pedaç a un problema que ells mateixos van crear o, com a mínim, van contribuir a augmentar. És el cinisme de l'esquerra, que ven solucions per a problemes que ells mateixos han generat.

A més d'aquesta exigència, els Comuns demanen al Govern prioritzar el transport públic, amb Rodalies al centre, l'habitatge i els serveis socials, per aprovar els pressupostos. Mentrestant, continuen exigint més sancions als propietaris que incompleixin la llei d'habitatge.