El còmode silenci de Pere Aragonès mentre el seu partit s'enfonsa

Una de les figures prominents d'ERC que està passant més desapercebuda en la crisi interna del partit és Pere Aragonès. L'expresident no amaga la seva afinitat cap a Marta Rovira, a qui va acompanyar a l'anunci de l'acord d'investidura amb Salvador Illa i també al seu adéu com a secretària general. No obstant això, es tracta d'un suport de baix perfil, ja que amb prou feines s'ha pronunciat en el debat intern a les portes del congrés nacional.

El silenci de Pere Aragonès contrasta amb el compromís d'altres exdirigents, com Raquel Sans, a favor de Marta Rovira, o Elisenda Alamany, a favor d'Oriol Junqueras. També sorprèn que l'expresident es posi de perfil davant d'una crisi a què ell va contribuir notablement, amb un dels governs més impopulars que es recorden a Catalunya. És incontestable que durant la presidència ERC va viure l'enfonsament electoral que ha portat a la fractura de la direcció.

Al seu entorn parlen d'un pas al costat per no perjudicar la candidatura de Rovira. D'una banda, perquè és conscient de la seva impopularitat, però també per acompanyar la imatge de renovació de lideratges que intenta transmetre la candidatura Nova Esquerra Nacional, impulsada per Marta Rovira, però encapçalada per dos desconeguts. Tot i que també hi ha qui parla d'un desgast personal d'Aragonès, que hauria aprofitat la crisi interna i el debat congressual per prendre's un respir.

Una nova vida lluny del soroll

La guerra interna d'ERC ha coincidit a Pere Aragonès amb una nova vida, marcada pel retir daurat com a expresident i també per la nova paternitat. Aragonès espera el seu segon fill després de travessar un calvari amb la seva parella Janina. Ell mateix va confessar en una entrevista que havien patit tres avortaments i que van travessar una situació “molt dolorosa” pels seus problemes per ser pares.

Mentrestant, Aragonès percep una dotació de 110.000 euros anuals en qualitat d'expresident, a més de prerrogatives com a despatx a Pedralbes, cotxe oficial i escorta. Això sí, en haver perdut el càrrec abans d'arribar a la prejubilació, la dotació només és prorrogable durant quatre anys. I a més, és incompatible amb l'exercici de qualsevol activitat a l'empresa privada.

Això obliga l'expresident a pensar en la seva ocupació un cop finalitzi aquest termini de quatre anys. Tot i que es podria dedicar a acabar la seva tesi doctoral, s'inclina més aviat per aprofitar la seva experiència al capdavant de la Conselleria d'Economia al govern de Quim Torra. Podria beneficiar-se de les portes giratòries i acabar com a director general en algun projecte econòmic o al consell d'administració d'alguna empresa.

Amb la mirada posada al congrés

I és en aquest punt on a l'expresident, encara que hagi adoptat un perfil baix, li interessa el que passi al congrés nacional d'ERC. Perquè és sabut que va acabar malament amb Oriol Junqueras, i una victòria d'aquest comprometria la possible recol·locació d'Aragonès en algun càrrec orgànic o institucional els propers anys. En canvi, la victòria dels roviristes obriria un escenari molt més còmode per a Aragonès.

L'expresident és conscient de l'amarg final del seu mandat, que va culminar amb el pitjor resultat d'ERC en unes catalanes des del 2010. Però també sap que segueix sent una figura respectada en amplis sectors del seu partit, ia més es va atribuir el mèrit d'haver impulsat el finançament singular que ara negocien amb el PSC. Això reforça la seva idea que, malgrat haver perdut la Generalitat, la seva obra de govern continua vigent a l'actual executiu.