Comença el 'pressing ERC': Lluís Llach li fa la feina bruta a Puigdemont

El preacord entre ERC i PSC per investir Salvador Illa ha desfermat els nervis a Junts, que es veuen els propers quatre anys a l'oposició. Això complica molt l'horitzó polític de Carles Puigdemont, amb el crèdit ja esgotat. Als juntaires encara els queda una última escletxa, i estan centrant tots els seus esforços a pressionar la militància perquè tombi l'acord a la consulta de divendres que ve.

Es tracta això sí d'una guerra de baixa intensitat duta a terme des dels afins a Junts a les xarxes socials. La cúpula del partit de moment manté la prudència i evita grans valoracions sobre un acord que els complica molt les coses. El silenci més cridaner, el de Carles Puigdemont, que prefereix esperar el desenvolupament dels esdeveniments els propers dies abans de prendre una decisió sobre el seu retorn.

Imposada la prudència a Junts, Lluís Llach ha assumit la tasca de desgastar ERC i s'hi ha emprat a fons. Fa temps que el president de l'ANC enfronta els republicans, especialment amb la cúpula dirigida per Oriol Junqueras i Marta Rovira. El pacte amb el PSC ha estat el detonant d'una ofensiva que té com a objectiu condicionar el vot dels militants a la consulta de dijous que ve.

Lluís Llach i la guerra total contra ERC

Lluís Llach va llançar la primera advertència divendres passat, quan en una entrevista a Ràdio Canet de Mar va dir que “l'ANC farà el que calgui perquè Illa no sigui president”. Va posar èmfasi que faran “qualsevol cosa abans que rendir-se i renunciar a un govern independentista”.

Després de conèixer-se el preacord, Lluís Llach s'ha posat a tuitejar indiscriminadament contra ERC ia retuitejar els militants contraris a l'acord. El president de l'ANC, entitat teòricament transversal que aspira a aglutinar totes les tendències de l'independentisme, ha acabat llançant una advertència a la militància d'ERC: si voten a favor de l'acord, "enviaran el partit a la paperera de l'independentisme".

Lluís Llach ha retuitejat Laia Estrada de la CUP, els CDR, el Col·lectiu Primer d'Octubre (crítics d'ERC) i Vicent Partal. Un ampli espectre de l'espai contrari al pacte ERC-PSC, que mostra la divisió actual de l'independentisme. Esquerra accepta les crítiques però també adverteix que els insults i les pressions rebudes aquestes darreres hores són inacceptables.

El pressing llança la militància al 'sí'

A les darreres hores la direcció d'ERC ha rebut una allau d'insults i amenaces que es resumeixen en les paraules traïdors i botiflers. L'entorn de Junts i l'ANC també estan pressionant la militància perquè hi votin en contra. Una situació semblant a la que va patir Junts quan va investir Pedro Sánchez, però en aquella ocasió la cúpula no va sotmetre la decisió a les bases.

La situació recorda també el pressing CUP, les pressions que van rebre els cupaires el 2016 des de l'entorn de Junts perquè investissin Artur Mas. En aquella ocasió, la CUP va acabar forçant el pas al costat de Mas que va propiciar l'ascens de Puigdemont. Això també podria passar ara, ja que les pressions de Junts van camí de provocar l'efecte advers en la militància d'ERC.

Ara mateix la militància es decanta pel sí, ja que entenen que davant la situació adversa actual, amb la crisi interna i els darrers fracassos electors, el millor és rearmar-se condicionant el govern del PSC. Si a més, de passada, poden enviar Junts a l'oposició, molt millor. La idea d'enviar Carles Puigdemont definitivament a la paperera de la història podria ser decisiu per al vot afirmatiu de la militància.