Col·lectius islàmics s'alien amb l'esquerra catalana contra Najat El Hachmi

L'escriptora catalana d'origen marroquí Najat El Hachmi fa setmanes que està al focus de l'esquerra radical. La seva elecció com a pregonera de les Festes de la Mercè a Barcelona va provocar una campanya contra ella. L'acusen d'islamòfoba i transfoba per les seves opinions contra l'opressió de la dona a l'islam i la desprotecció dels menors a la Ley Trans.

Najat El Hachmi va pronunciar el pregó de les festes barcelonines el 22 de setembre. “No em demaneu que miri cap a una altra banda, ja n'hi ha prou de sacrificar les vides de les nenes i les dones en nom de no sé quina entesa de civilitzacions i cultures” va afirmar.

Arran de la defensa de la llibertat de les dones, tres de les principals associacions islàmiques de Catalunya han enviat una carta a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Acusen El Hachmi de “difamar i ferir els sentiments religiosos dels musulmans”.

Comunitats musulmanes contra Najat El Hachmi

Una de les entitats que signen la carta és Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. És l'associació musulmana més nombrosa, integrada sobretot per marroquins. Al costat, signen també l'associació de pakistanesos PAK Federació d'Espanya i la Federació Consell Islàmic de Catalunya.

Protesten pel que consideren “atacs ferotges contra la cultura marroquina i pakistanesa” que identifiquen molts barcelonins. "Des del respecte a la llibertat d´expressió i opinió", assenyalen "referències alarmistes i prejudicis contra les famílies musulmanes" en el discurs de la pregonera.

Critiquen "la difamació i la generalització infundada sobre realitats que ni l'escriptora pot corroborar amb dades científiques i estadístiques". Segons el comunicat, l'únic objectiu de Najat és "ferir els sentiments religiosos dels musulmans d'aquesta ciutat". Per ells és “un atac a la diversitat cultural i religiosa”.

Inquietuds compartides davant d'un pregó històric

“Nosaltres tampoc mirem cap a una altra banda quan es tracta de drets, llibertats, injustícies i desigualtats”, afirmen les entitats a la missiva. Per això mostren la seva “inquietud” i “preocupació” davant l'elecció de Najat El Hachmi com a pregonera. Una inquietud compartida per ONG i associacions vinculades a l'esquerra.

Això no obstant, l'escriptora ha rebut amplis suports per part del món de la política, la cultura i la societat. Aquestes són les frases més destacades del seu pregó històric:

• No us cregueu als autoproclamats portaveus de les inventades comunitats: els immigrants i els seus fills el que volem no són ni fires de la diversitat ni reconeixement de la nostra singularitat, no hem vingut aquí a ser pastilles de brou que enriqueixen la substància principal del plat. El que volem és viure amb els mateixos drets que la resta de ciutadans, tenir garantida la dignitat mínima per sentir-nos part de l'espècie humana ia casa ja veurem si fem cuscús o paella, tall rodó o tajin. Perquè aspirem a ser ciutadans i no pas poble o tribu o comunitat o creients o identitat”.

• A dia d'avui i aquí mateix hi ha moltes noies que es veuen obligades a fer l'elecció més dolorosa que es pot plantejar a un ésser humà: escollir entre la llibertat o la pertinença, entre ser qui ets i assumir el preu que et faran pagar o sotmetre't per continuar formant part de la teva família, el teu grup de procedència. Quan penso que hi ha noies joves que ja han nascut aquí o han vingut de petites que han de passar per aquest mal tràngol tan injust, elles que han estat educades en democràcia, vivint en un país que per sort tolera cada cop menys el masclisme, quan penso que elles han de batallar soles per poder gaudir de drets i llibertats que la resta de dones ja tenen garantits sento una ràbia que em propulsa cap a la pàgina en blanc, cap a les taules rodones i les conferències, cap a qualsevol lloc on pugui dir aquesta veritat que sembla que ningú no vulgui escoltar.

• La submissió comença per coses petites aparentment insignificants. Perquè ets dona no pots portar pantalons, per exemple, o no pots anar sola pel carrer o no pots sortir de casa sense tapar-te els cabells. Tot i que han passat molts anys des que jo puc anar per aquesta ciutat vestida com em dóna la gana, no oblido mai el preu que m'ha costat poder-ho fer. Ara mateix, hi ha moltes noies per a les quals Barcelona és el lloc on han pogut caminar per primer cop amb el cap descobert. Diria que hi ha un turisme important de joves que, quan arriben, guarden el tros de tela a la bossa i es deixen anar els cabells i no es poden creure que no passi absolutament res, que el món no s'acabi.

• Us incomoda que us expliqui que hi ha nenes en aquesta ciutat que no poden aprendre a nedar ni anar d'excursió? Què creixen creient que només seran valuoses si es tapen? Us molesta que us digui que hi ha adolescents preocupades per la seva virginitat, dones joves que volen persones prohibides amb culpa i pagant el preu del desterrament familiar? No us agrada que us digui que hi ha dones que s'esforcen per presentar el certificat de bona conducta vestint-se de manera decent (el que ara anomenen modest fashion) per poder tenir dret a sortir de casa? Que hi ha noies terriblement espantades davant la possibilitat que les portin al Marroc o al Pakistan i les casin amb aquell cosí que necessita papers? Us incomoda tot això? Doncs imagineu-vos com els incomoda a elles.