Pedro Sánchez s'ho pensa

Els resultats electorals del 23-J van desencadenar l'eufòria a Ferraz, tot i haver obtingut quinze diputats menys que el PP. La dreta no sumava i el PSOE tenia a la mà la reedició del govern de coalició. Per això necessitaven els vots de Puigdemont, però a aquestes alçades ni això podria evitar que Sánchez es quedés a la Moncloa.

Amb el pas de les setmanes, l'optimisme ha anat cedint davant del bany de realitat de les negociacions amb l'independentisme. D'una banda, hi ha el preu que haurà de pagar el president de cara a l'opinió pública. De l'altra, la intransigència d'ERC i Junts, que no semblen disposats a baixar del burro del referèndum.

Així doncs, el PSOE comença a meditar seriosament si li convé desgastar-se fins a aquest punt. Fins ara no hi havia cap altre pla que la investidura, però després de la resolució d'ERC i Junts al Parlament, posant el referèndum com a condició innegociable, tot es complica. ¿I si Pedro Sánchez trenca la baralla i es presenta en unes eleccions noves com l'home que no es va plegar al xantatge de Puigdemont?

Límit, 27 de novembre

Pedro Sánchez continua transmetent que “hi haurà un govern progressista molt aviat”. Però les negociacions s'estan portant amb la màxima discreció i res no assegura que arribin a bon port. El principal problema ara és el temps, ja que ha començat el compte enrere amb una data límit: el 27 de novembre.

Això fa inviable aprovar una llei d´amnistia abans de la investidura. L'única sortida serà acordar un text base amb els compromisos principals i deixar la part tècnica per més endavant. Un cop superat l'escull de l'amnistia, arribarà el torn del referèndum, on poden descarrilar les negociacions.

El PSOE ha deixat clar que no negociarà sobre l'autodeterminació ni res que s'hi assembli. Els socialistes preparen un ambiciós paquet de mesures econòmiques i transferències per vendre un “acord històric” a ERC i Junts. Tot i això, aquests s'han compromès a no renunciar a la consulta vinculant per a la independència.

Molt a perdre

L'obsessió del PSOE és obtenir el compromís per escrit dels independentistes que garantiran el compliment íntegre de la legislatura. Volen evitar que Junts condicioni el nou govern amb l'amenaça latent de la moció de censura.

Per la seva banda, ERC i Junts exigiran al PSOE el compliment dels acords a la primera meitat de la legislatura. Volen evitar que es dilatin en el temps unes mesures que els serviran de carta electoral a les autonòmiques catalanes del 2025.

La realitat és que tant els socialistes com els independentistes tenen molt a perdre i poc a guanyar amb la repetició electoral. El PSOE aniria a unes eleccions amb un Feijóo reforçat pel perfil presidencial que va aconseguir imprimir al debat d'investidura. Junts perdria el grup propi al Congrés i l'oportunitat històrica d'aprovar una amnistia que permetria el somiat retorn de Puigdemont a Catalunya.

Ara bé, a Ferraz estan convençuts que Junts es juga més que el PSOE en aquestes negociacions. Estan convençuts que Pedro Sánchez podria tornar a donar la sorpresa i mantenir el tipus davant una dreta que segueix fracturada. En canvi, res no assegura que els de Puigdemont tornin a tenir una oportunitat com aquesta per imposar les seves condicions.