Europa Press Tres capitals catalanes, entre les ciutats amb les taxes de residus més altes d’Espanya
Catalunya torna a destacar per la pressió fiscal que les seves diferents administracions apliquen sobre la ciutadania
Tres capitals catalanes es troben entre les ciutats amb les taxes de residus més elevades del país. Segons les dades recollides per l'Associació Nacional d'Inspectors de la Hisenda Pública Local (ANIHPL) a partir de la Fundació ENT, Tarragona se situa en segona posició nacional amb 236,29 euros de mitjana. Després, la segueixen Castelló (193,62) i Barcelona, que també figura entre les urbs amb més càrrega fiscal.
En el conjunt de l'Estat, València lidera el rànquing amb 287,56 euros, mentre que Sant Sebastià (206,9) completa el podi de les tres ciutats més cares. A l'altre extrem, Toledo (56,87), Palència (57,41) i Lleó (62,53) són les capitals on menys es paga. El contrast reflecteix el fort impacte que la nova taxa d'escombraries, d'aplicació obligatòria des del passat 10 d'abril, està tenint sobre els contribuents urbans.
Un nou front per als ajuntaments
L'ANIHPL alerta que aquesta mesura pot provocar un dèficit de gairebé 2.000 milions d'euros als pressupostos municipals i provincials. Segons l'Observatori per al Laboratori de Residus, els ajuntaments preveuen gastar 5.325 milions en la gestió de residus durant 2025, però només ingressaran 3.488 milions mitjançant la nova taxa. Això significa que la recaptació amb prou feines cobrirà el 65,5% del cost total, molt lluny del 100% que exigeix la llei.
Crítiques al Ministeri d’Hisenda | Europa Press
L'associació també adverteix d'una allau de demandes per part de contribuents i empreses. La norma introdueix incertesa sobre qui ha de pagar el rebut en casos de lloguer o cessió d'ús. Tot i que el principi legal estableix que ha d'abonar la taxa qui genera els residus, a la pràctica molts contractes traslladen el pagament al propietari. Aquest buit podria obrir una nova batalla judicial als tribunals autonòmics.
Els inspectors critiquen a més la manca de directrius del Ministeri d'Hisenda, al qual acusen d'“inacció” i de generar inseguretat jurídica. Durant dècades, les taxes de residus es van regular amb criteris estables fixats pel Tribunal Suprem. Però la nova normativa obliga cada municipi a dissenyar la seva pròpia fórmula, cosa que provocarà resolucions diferents a cada comunitat autònoma.
Més pressió fiscal sobre la ciutadania | ACN
Catalunya, en el focus pels seus alts costos
El cas català és especialment significatiu pel pes industrial i turístic del seu territori. A Tarragona, on la taxa supera els 230 euros anuals per habitatge, els consistoris justifiquen la xifra en l'alt cost del tractament de residus i en la saturació d'abocadors comarcals. A Barcelona, l'increment s'explica per la nova política de recollida selectiva i la implantació progressiva del pagament per generació, que grava més qui més contamina.
En municipis turístics com Girona o Sitges, els costos tendeixen a l'alça per l'impacte estacional i la dificultat de mantenir un sistema equilibrat entre residents i visitants. Els ajuntaments afirmen que el Govern central no ha tingut en compte les diferències territorials. És més, diuen que el model de finançament “no és sostenible” a llarg termini.
Malgrat les crítiques, l'aplicació de la taxa és imminent. L'ANIHPL calcula que es recaptaran uns 3.500 milions d'euros anuals, convertint-se en el segon ingrés local més important, només per darrere de l'IBI i per davant de la plusvàlua municipal. “És una font estable de recursos, però també un nou focus de conflicte polític”, adverteix l'organisme.
Amb els consistoris buscant fórmules per equilibrar els seus comptes, els contribuents afronten una nova realitat fiscal. I Catalunya, amb tres de les seves capitals entre les més afectades, es converteix en l'epicentre del debat.
Més notícies: