Les 4 claus del model d'èxit que podria reduir la delinqüència a Catalunya

L?última onada d'apunyalaments ha encès totes les alarmes a Catalunya, que s'acosta perillosament a xifres delinqüencials de països tercermundistes. La seguretat a Catalunya ha estat durant anys en mans de l'esquerra, que ha aplicat mesures de distensió i antipunitves els resultats de les quals salten a la vista: el model no ha fet més que desprotegir els ciutadans i emparar un clima favorable a la delinqüència i la multireincidència.

El debat de la seguretat ha estat segrestat pel sectarisme de l'esquerra, que titlla de racista, xenòfob i extrema dreta tothom que s'atreveix a assenyalar el problema.

El nou govern de Salvador Illa té al davant el repte de revertir la degradació de la seguretat a Catalunya. Per abordar-ho haurà de decidir si vol perpetuar el bonisme del govern anterior, o aplicar la mà dura. Alguns models d'èxit aplicats a altres països poden oferir una guia de com canviar el paradigma per reduir la delinqüència al territori català.

És el cas de Nova York, castigat durant dècades per una criminalitat desfermada i avui dia exemple de seguretat a tot el món. Com va aconseguir aquesta ciutat de 8,5 milions d'habitants acabar amb els tirotejos, els robatoris, els assalts i els homicidis?

1. Més policia

L'actual model de seguretat a Nova York neix amb el pla de mà dura contra la delinqüència promogut per l'alcalde Rudy Giuliani als anys noranta. Antic fiscal emprat en la lluita contra la màfia, Giuliani va aplicar la lògica: si volia escombrar la delinqüència a Nova York, havia de començar per redoblar la presència policial.

En una dècada es va augmentar un 35% el nombre d'agents i el cos de policia va superar els 35.000 funcionaris. L'augment més gran d'agents de la història a qualsevol ciutat dels Estats Units es va orientar en departaments específics, com el de narcòtics. Després dels atemptats de l'11-S es va reduir la quantitat d'agents dedicats a prevenir els delictes de carrer i es va reforçar l'alerta antiterrorista.

L'augment de la presència policial va baixar considerablement durant la dècada dels noranta, i va seguir així durant els anys següents.

2. Més tecnologia

Conscient que l'increment d'agents no resoldria per si sol la qüestió, Giuliani va prendre una segona decisió: introduir les noves tecnologies a la tasca policial.

Es van aplicar complexos programes informàtics que permetien millorar l'eficiència a la feina i competir amb les noves formes de delinqüència.

Els operatius podien conèixer la distribució dels agents, les zones on es cometien els crims i l'impacte del desplegament policial a les taxes de criminalitat. El control en temps real de la localització dels agents va permetre millorar les tasques de vigilància i prevenció dels delictes. Després van arribar els telèfons mòbils i els moderns aparells intel·ligents, que la ciutat de Nova York ha anat incorporant per mantenir el model.

S'estan elaborant sistemes informàtics complexos que, recolzats en la Intel·ligència Artifical, podran en un futur no gaire llunyà predir un delicte mitjançant algoritmes. Actualment, la policia novaiorquesa ja compta amb un sistema per detectar trets amb sensors especials.

3. Una nova estratègia

Nova York va aconseguir acabar amb la delinqüència gràcies a una nova estratègia consistent en una cosa tan senzilla com anar on es produïen els delictes. Això va permetre reduir la dispersió policial i concentrar els agents allà on calia. Però a més es va aplicar una contundència policial més gran que en qüestió d'anys va reduir considerablement els delictes, especialment els més greus.

Una de les coses que va contribuir a millorar la seguretat va ser el desmantellament dels punts de compravenda de drogues. Aquests eren els principals focus de violència entre bandes que lluitaven per controlar el territori. Així que un cop mort el gos es va acabar la ràbia, i encara que els petits camells van continuar traficant, els homicidis es van reduir de manera fulminant.

Molts es van oposar a aquesta mesura per considerar-la inconstitucional i discriminatòria contra els llatins i els negres. Donald Trump va defensar la seva eficàcia, però els demòcrates van apel·lar a orientar la lluita contra el crim als peixos grossos i no els petits traficants. El debat continua obert.

4. Canvis socioeconòmics

Tots aquests canvis han estat acompanyats per una transformació socioeconòmica de la ciutat. La reducció de l'atur i l'augment dels estàndards de vida actuen com a antídot contra la delinqüència. En qüestió d'anys Nova York va passar de ser una zona marginal a una de les àrees més acabalades dels Estats Units.

Quan ens preguntem si aquest model es podria exportar a Catalunya, cal tenir en compte abans de res el factor socioeconòmic. Perquè la degradació de la seguretat ha anat acompanyada d´un declivi social i econòmic molt pronunciat a Catalunya. És així com la regió catalana ha passat de ser un pol de riquesa i modernitat a ser un país més endarrerit i poc atractiu per a les inversions.

Més policia, més tecnologia, més mà dura i més benestar socioeconòmic. Aquestes són les claus del model d'èxit que ha funcionat a altres països i que també podria funcionar a Catalunya si la classe política s'atreveix a aplicar-lo.