Clara Ponsatí tritura Carles Puigdemont

Clara Ponsatí, exconsellera d'Educació a Catalunya i durant molts anys companya de viatge de Carles Puigdemont, ha anunciat que deixa la política. Ho ha fet en un llarg article al portal Vilaweb, on ha tornat a treure el mall contra l'expresident català i el seu entramat a l'exili. El títol és tota una declaració d'intencions: "Hora de passar comptes".

La duresa de les seves paraules supera fins i tot aquella cèlebre intervenció a Brussel·les l'any passat, quan va trencar definitivament amb Puigdemont. Després es va llançar a l'aventura de fundar un partit, Alhora, que va néixer mort. El seu adéu de la política, sense gens ni mica d'autocrítca, resumeix perfectament el declivi del Procés i dels seus dirigents. Però també retrata -una vegada més- un Carles Puigdemont cada cop més aïllat i acorralat.

'Em van enganyar'

Clara Ponsatí no es mossega la llengua a l'hora de dir que “em van enganyar” quan fa set anys va rebre una trucada per ser consellera al govern de Puigdemont. “Vaig entendre que se'm demanava un pas endavant per fer el referèndum i la independència”, lamenta. I acusa el govern català de llavors de demanar-li que obrís les escoles mentre els discursos als mitjans i la solemnitat institucional contrastava amb “la realitat de nyigui-nyogui, la indefinició i l'absència de moviments preparatius” de l'executiu.

El que trasllada Ponsatí és que ja llavors molts intuïen que tot era una mentida, però ningú no gosava dir-ho en aquells moments d'eufòria col·lectiva. L'única autocrítica que ella fa és no haver parlat clar més abans: “Ho he pagat molt car personalment i sense un benefici clar per al país”, lamenta.

Ponsatí també respon a la pregunta de per què, si sabia que havia estat enganyada, va acceptar unir-se a Puigdemont a l'exili i fins i tot ser eurodiputada de Junts. Diu que ho va fer perquè creia haver-se guanyat el dret a ser escoltada. I perquè confiava que "la batalla política i judicial al cor d'Europa ens permetria aconseguir petites victòries".

Sense pietat contra Puigdemont

Sorprèn la duresa amb què parla, per exemple, del Consell de la República, el govern paral·lel creat per Carles Puigdemont. Diu que allà “tracten la gent com a bestiar” i que “la discrepància expressada privadament de bona fe és ignorada, cosa que t'obliga a pujar el to, i aleshores és menyspreada”. Els acusa directament de “malbaratar l'esforç i el compromís d'incomptables activistes”.

Reconeix que se sentia “humiliada” en defensar-se de les crítiques dels ciutadans “per acabar veient com la realitat era encara pitjor que els pitjors advertiments”.

Denúncia que després de la seva ruptura amb Carles Puigdemont el juliol del 2023 va rebre “ostracisme i mobbing”, perquè “la política catalana és plena de covards”. Diu que “et van excloent de la vida política primer i del contacte social després”. És més, diu que “la nostra política genera adhesions messiànica a dirigents mediocres i autoritaris que saben manipular la premsa subvencionada però no saben resoldre els mínims problemes de discrepància”.

'Han d'anar-se'n tots'

Clara Ponsatí acusa els dirigents del Procés de “enviar els joves a enfrontar-se amb la policia mentre ells es quedaven a casa”. Per tot això, fa un al·legat final.

“Els que manaven el 2017 tenen la temptació de seguir remenant les cireres, i ocupen un espai que només poden envilir amb les batalles polítiques personals”, afirma. Per això els acusa de “corrompre” la nova generació els que els segueixen als partits, i afirma de manera contundent que “han d'anar-se'n tots”. En definitiva, un article amb poca autocrítica més que el reconeixement d'haver estat “enganyada”, però alhora un poderós testimoni de com operen els dirigents processistes.