Macron allarga l'agonia i França activa el compte enrere per a un tomb històric

“S'està gestant un caos total a França”. És l'advertiment de l'ex-primer ministre francès François Bayrou abans de perdre aquest dilluns la moció de confiança que ell mateix havia convocat. “Un suïcidi”, “un tret al peu”, com ha definit la premsa gala. La caiguda del govern obre un panorama incert a França, que viu la pitjor crisi de la V República des de la seva fundació a l'octubre de 1958.

Recordem ràpidament els antecedents. Emmanuel Macron, el moviment del qual (En Marche!) venia experimentant símptomes d'esgotament, va patir un dur correctiu a les eleccions europees del 9 de maig de 2024. El partit de Marine Le Pen (Agrupació Nacional) va ser per primera vegada el més votat en unes eleccions a França. Va obtenir el 31,37% dels vots, el doble que el macronisme (14,6%). Macron va dissoldre l'Assemblea Nacional i va convocar unes eleccions que va guanyar per la mínima el cordó sanitari. El nou govern va caure a la primera de canvi en no poder tirar endavant els pressupostos, i Macron va nomenar un nou executiu encapçalat pel socialista François Bayrou.

Davant les dificultats d'aprovar els pressupostos, Bayrou va convocar una moció de confiança que va perdre aquest dilluns. En una mostra de sinceritat, abans de marxar, Bayrou va assenyalar amb cruesa la crisi estructural del sistema polític francès: “Dames i cavallers, vostès tenen el poder de derrocar el Govern, però no tenen el poder per esborrar la realitat. La despesa seguirà augmentant i la càrrega del deute, ja insuportable, es tornarà més pesada i més cara”.

La crisi francesa dispara Marine Le Pen

La crisi ha arrossegat el president de la república, Emmanuel Macron, en qui segons les enquestes ja només confia al voltant d'un 15% dels francesos. La caiguda del tercer govern en tot just un any i mig aprofundeix una crisi sense precedents i planteja la necessitat urgent d'una alternativa. Macron, a qui l'extrema dreta i l'extrema esquerra demanen que dimiteixi i convoqui eleccions, busca ara el suport del Partit Socialista per nomenar un altre govern i retenir el poder desesperadament. 

En realitat el que busca Macron és guanyar temps davant unes enquestes que mostren un tomb històric i la descomposició definitiva de l'establishment. Els últims sondejos donen al partit de Marine Le Pen un 33% dels vots, per un 19% de la coalició d'esquerres Nou Front Popular. El moviment macronista seria tercer amb un 15%, seguit de prop pels partits de Melenchon i Sarkozy. 

I això planteja per primera vegada, de manera clara, la consolidació de l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen com l'alternativa a l'establishment a França. Le Pen ha culminat l'evolució d'un partit d'ultradreta dogmàtic i aïllat a un moviment de masses que reuneix les classes mitjanes i baixes castigades per la voracitat fiscal, la inestabilitat econòmica, el caos migratori, la inseguretat i la degradació social. L'auge es deu en part al relleu de Marine Le Pen, assetjada ara per les acusacions de corrupció, per Jordan Bardella. Aquest jove nascut en el si d'una família desestructurada al barri de Saint-Denis, paradigma de la degradació dels barris perifèrics parisencs, encarna les aspiracions d'una generació que no es resigna a sucumbir sota un sistema esgotat.

Control migratori i sobirania econòmica 

El programa de l'Agrupació Nacional combina un ambiciós pla econòmic contra els plans d'austeritat del macronisme amb una gestió més dura de la immigració. Proposen aturar la immigració il·legal evitant l'efecte crida, reforçant el control de les fronteres i expulsant els immigrants en situació irregular. Això inclou acabar amb les ajudes socials a aquest col·lectiu i restringir l'agrupament familiar.

A més, tenen un pla de recuperació industrial i econòmica que contempla subvencionar les empreses que contractin joves francesos. Contra els plans d'austeritat, proposen apujar les pensions i abaixar l'edat de jubilació. Per compensar la despesa pública, són partidaris d'aprimar l'administració i reduir la despesa supèrflua. El seu pla econòmic es basa en la sobirania nacional, i això exigeix trencar els llaços amb el burocratisme europeu de Brussel·les. Per això l'establishment europeu veu l'ascens de Marine Le Pen com el principi de la fi. No cal oblidar que països com Alemanya, Regne Unit i Espanya també estan experimentant un auge accelerat de la nova dreta davant els partits tradicionals.

En definitiva, la caiguda del govern francès accelera la crisi del macronisme que s'estén a l'enfonsament de l'establishment en altres països europeus. Els francesos veuen en Jordan Bardella i l'Agrupació Nacional una taula de salvació davant la degradació del país en mans del centredreta i la socialdemocràcia. Macron intentarà nomenar un nou govern per guanyar temps davant el que sembla inevitable: França ja ha activat el compte enrere per a un tomb històric.