Catalunya, estat islàmic d'Europa

Catalunya ha esdevingut el graner europeu de l'islamisme radical. Així ho revelen els informes policials que des de fa anys vigilen de prop la implantació a Espanya del salafisme. Segons els serveis d'intel·ligència, a Catalunya una de cada tres mesquites és presa pel salafisme.

Una dada encara més preocupant: el 80% de les mesquites salafistes a Espanya són a Catalunya, que ja només està darrere de Ceuta i Melilla. Tot i que és invisible i silenciosa, l'amenaça és real. Les autoritats temen que Barcelona ja hagi pres el relleu de la Gran Mesquita de Brussel·les, que va ser al seu moment la gran fàbrica de terroristes a Europa.

Després dels atemptats a França i Bèlgica el 2016, les autoritats van iniciar una operació per desarticular el radicalisme de la mesquita. A Catalunya, una intervenció és així és més difícil d'imaginar encara que també patís a les seves pròpies carns la urpada del terrorisme. La connivència de les institucions i el bonisme imperant als mitjans impedeixen abordar el problema en tota la seva dimensió.

Del salafisme al terrorisme

El salafisme és un corrent ortodox de l'islam que preconitza el retorn a la forma més pura de la fe mahometana. Els seus seguidors neguen que sigui un corrent violent. Però la realitat és que la gran majoria dels gihadistes es van radicalitzar a través del salafisme, com va ser el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Allò va portar els serveis d'intel·ligència a posar l'atenció sobre Catalunya, on el salafisme va començar a implantar-se als anys noranta. El seu avenç va ser progressiu, però a la darrera dècada ha duplicat la seva presència. Un fenomen com a mínim cridaner, que no obstant mai no ha suscitat un veritable interès en la classe política.

El salafisme a Catalunya es divideix entre la tendència pietista, present a Lleida i Olot, i una altra de més moderna, implantada a Girona, Tarragona i Baix Llobregat. Mentre que aquesta darrera és menys rellevant, la primera és profundament autoritària i conservadora. Exigeix obediència a l'autoritat i professa els costums més restrictius.

Segons els experts, el principal perill del salafisme és que fomenta “l'aïllament social”, que és el primer pas per a la radicalització. Diversos líders ja han estat investigats i expulsats per les seves connexions amb l'islamisme radical. La seva tasca consisteix en la captació de joves marroquins i la seva radicalització.

Catalunya, bastió salafista

En qüestió d'uns quants anys el salafisme ha multiplicat la seva presència i la seva influència a Catalunya. S'ha aprofitat del buit existent en aquest territori on l'islam era viscut com una pràctica més que com una doctrina. En no existir un corrent il·lustrat instal·lat al territori, el salafisme s'ha anat apoderant dels fidels.

Segons els informes policials, a Catalunya es fan periòdicament congressos salafistes amb convidats de tot el món. El 2016, en ple auge gihadista, la mesquita de Cornellà va rebre la visita de Salih El-Maghamsi, un predicador radical que feia apoplogia de Bin-Laden. Emparat en la llibertat religiosa i d'expressió, va fer les seves proclames amb total impunitat.

Els oratoris dirigits per líders radicals s'han multiplicat a Catalunya, mentre que a altres països la intensitat ha baixat. Això fa pensar que, efectivament, Catalunya s'ha convertit en el nou bastió del salafisme europeu.

Una cosa molt preocupant, d'acord amb l'evolució del gihadisme, que ja no es basa en extenses xarxes que perpetren atemptats a gran escala, sinó en els anomenats llops solitaris. Això és molt més difícil de detectar per part de la policia. I el repte és encara més gran amb la presència creixent de líders religiosos difonent missatges radicals.

La solució no passa per la clausura de tots els centres salafistes, però tampoc per tancar els ulls davant de la realitat. El que està en joc no és només la seguretat, sinó també la supervivència de valors occidentals com ara la llibertat i la igualtat.