Els catalans 'passen' del nou acord de finançament

Sigui perquè és estiu. Sigui perquè ningú coneix amb exactitud l'abast de l'acord. Sigui perquè, com és habitual, cada partit ha intentat vendre el seu relat interessat. Tant se val. Sigui pel motiu que sigui, l'acord de finançament per a Catalunya assolit entre el Gobierno i el Govern ha generat un absolut escepticisme en la ciutadania catalana.

El principal motiu és evident. Tothom sap que, encara que hi hagi millores en el finançament, Catalunya continuarà sent la comunitat autònoma on es paguen més impostos. Això segur que no canviarà. I, per molt que diguin, una millora en el finançament tampoc servirà per arreglar una Catalunya que cau a trossos. Ni millorarà especialment una sanitat col·lapsada de manera crònica. Ni millorarà un nivell educatiu per terra. Ni milloraran les infraestructures. Ni la seguretat. Ni l'habitatge. Etcètera.

Els principals perjudicats, els ciutadans

Com sol ser habitual en aquests casos, gairebé ningú està satisfet amb el nou acord. Els socialistes volen abanderar una centralitat que té com a objectiu acontentar mínimament tothom, però que l'únic que ha fet és enfadar tothom. Des dels partits processistes veuen l'acord insuficient. Des dels constitucionalistes (i especialment els líders autonòmics), ho veuen com una ruptura del model actual que posa en risc el finançament de la majoria de comunitats.

I segurament els dos bàndols tenen raó. Uns voldrien ser el País Basc, però mai no ho seran. I els altres estan cada cop més tips de veure com els socialistes fan concessions per pura necessitat electoral encara que això posi en risc part dels serveis de la gran majoria d'autonomies.

L'acord fa algunes cessions a Catalunya i deixa oberta la possibilitat que en siguin més, encara que sense concretar del tot. El pacte, doncs, no deixa de ser una porta oberta a la patata realment calenta que té Pedro Sánchez: el nou model de finançament per a les comunitats autònomes. Un nou model que, un cop fetes diverses concessions a la Generalitat, acabarà provocant noves concessions a la resta de comunitats, que no permetran greuges. I al final, qui ho pagarà seran els de sempre: els ciutadans via impostos o via deute. Un deute cada cop més gran i completament disparat des que Pedro Sánchez és president. Total, la festa ja la pagaran els que vinguin darrere.