Una catalana d'origen marroquí retrata l'esquerra i Najat Driouech

L'esquerra anomena feixistes, racistes i extrema dreta sistemàticament els qui gosen plantejar qüestions com la manca d'integració o el vel islàmic. Però, què passa quan són els mateixos catalans amb arrels estrangeres els que denuncien el fracàs del model multicultural?

Poques veus han estat tan contundents i han retratat a l'esquerra de manera tan salvatge com la protagonista de La Contra de La Vanguardia aquesta setmana.

Es tracta de Hanan Serrouckh, de pares marroquins i nascuda a Barcelona, que denuncia l'avenç de l'islamisme “per la deixadesa política” a Catalunya. Hanan, mediadora entre la comunitat marroquina i l'espanyola, va fundar l'associació Punt de Referencia que acompanya nens sense família. És el més allunyat que ens puguem imaginar d'una feixista, i per això el seu testimoni sona com una bufetada per a l'esquerra woke tan estesa a Catalunya.

Víctima del salafisme

El 80% de les mesquites salafistes a Espanya rauen a Catalunya, que ha esdevingut capital europea d'aquest corrent radical de l'islam. En part, és gràcies a la tolerància de l'esquerra, que fins i tot ha protegit imants radicals en nom de la diversitat.

Com explica la mateixa Hanan, quan el seu pare va morir la seva mare es va casar amb un salafista que el va obligar a posar-se el vel, deixar la feina i tancar-se a casa. A ella la va obligar a separar-se dels “infidels” i va intentar casar-la forçosament quan tenia 13 anys. Ella fugiu, i va passar a ser repudiada per la seva mare i per tota la comunitat.

Ara denuncia l'expansió de l'islamisme radical i els seus perills, com la proliferació de matrimonis forçosos de nenes a Catalunya els darrers anys. Parla d'un “brou de cultiu” que exerceix una radicalització dels joves. Segons ella, hi ha una falsa idea d'integració, que es va veure de forma dramàtica en els terroristes de Ripoll: “Deien que estaven integrats però havien crescut amb aquesta idea dels infidels o nosaltres”.

Contra el vel islàmic

Hanan explica que la seva mare va passar d'anar amb vestit de bany a la platja a vestir amb un hijab que només deixa entreveure la cara. Convida a fer una passejada per Reus, “bressol del salafisme”, per veure com van vestides les nenes a la sortida d'una escola islàmica.

Per això denuncia alt i clar el fracàs del model multicultural que l'esquerra ha intentat implantar a Europa. Sense dir el seu nom, assenyala que “no és cap èxit que tinguem un hijab al parlament”, en referència a Najat Driouech. La diputada musulmana d'ERC que exhibeix amb orgull el vel islàmic al parlament català ha inaugurat una moda amb què l'esquerra presumeix de multiculturalitat.

Adverteix que el hijab “no és un signe religiós sinó un instrument polític”, i que “cada dona que porta un hijab a Europa és una conquesta social i política per als islamistes”.

Farta del bonisme

Hanan alerta de l'expansió de l'islamisme a Europa, a través d'“una xarxa de control de la població migrant” i fa lliscar una cosa encara més greu: l'accés al finançament europeu utilitzant projectes de multiculturalisme com la construcció de mesquites. És a dir, Europa està finançant l'islamisme, és a dir, la seva pròpia destrucció.

Parla de captació i de poder d'influència en la política, així com espais d'educació paral·lela de nenes, nens i joves.

És conscient que el seu discurs contravé les normes del que és políticament correcte, però prefereix “ser honesta i denunciar el que està passant”. Treballa directament amb els cossos de seguretat en la lluita contra el terrorisme i llança una advertència: l'amenaça no és només armada, sinó sobretot ideològica, social i cultural.

“Però el que és políticament correcte ens impedeix debatre amb honestedat”, conclou.