El cas Josep Arcas i el doble raser de l'esquerra a Catalunya

Aquesta setmana una regidora de la CUP a Sant Cugat del Vallès va denunciar l'assetjament que fa temps que pateix un militant destacat de les joventuts de Junts. Es tracta de Josep Arcas, que entre altres coses va arribar a donar condons als regidors de la CUP durant un ple "per evitar que es reproduïssin". Comportaments aberrants tots ells, que van provocar la lògica expulsió de la seva organització i lobertura duna investigació interna.

A partir d'aquí, allò esperat, un soroll mediàtic ensordidor que crida l'atenció en comparar-lo amb altres casos d'assetjament que han passat desapercebuts. A les xarxes socials no van trigar a retreure a TV3 que traguessin aquest cas i no un altre de més recent: "Llàstima que amb l'assetjament que va patir la filla de Sílvia orriols per part d'un periodista de la casa heu callat".

Però, a més, algunes dones han esmentat el contrast entre la sobreexplotació d'aquest cas i la tebior de la CUP amb els seus escàndols sexuals interns.

"La CUP és molt valenta amb els casos d'assetjament dels altres partits mentre demostra ser-ho molt poc amb els casos interns del 2020 i 2022. Aleshores no els van fer públics i tampoc els van portar a la justícia", va denunciar Núria a X.

Txell, una exmilitant de la CUP, va criticar el missatge d'un cupaire que demanava autocrítica a Junts: “Els mateixos que no van fer res amb un regidor del partit després d'una agressió masclista”. En un altre tweet es preguntava “per què no totes som iguals”, i va respondre que “totes som iguals, el que no és igual és el masclisme que es combat”.

L'esquerra té un problema

La CUP ha tingut diversos escàndols interns que han acabat sortint a la llum per la dimensió mediàtica dels protagonistes. Com el dels exdiputats Mireia Boya, que va deixar l'organització després de denunciar un cas d'assetjament, i Quim Arrufat, que va acabar denunciant la CUP per vulnerar el seu dret al'honor.

Però, més enllà d'aquests casos, l'organització ha tingut molts altres casos que han estat tractats de forma interna i intentant que no veiessin la llum. Això contrasta amb l'altaveu mediàtic que han posat sobre aquest militant de les JNC. Diferents maneres de tractar els casos que comença a ser denunciat a les xarxes.

El cas Errejón aquesta mateixa setmana ha demostrat que l'esquerra té un problema entre el discurs de portes per fora i els comportaments de portes per dins. També en la gestió dels casos que, segons diverses afectades, moltes vegades es fa pensant més en la imatge del partit que en la justícia i la reparació cap a les víctimes.