Primer pla del líder de Ciutadans Carlos Carrizosa
POLÍTICA

Carlos Carrizosa dimiteix: què passarà ara amb Ciutadans a Catalunya

Una assemblea general extraordinària decidirà en els propers mesos entre refundació o dissolució

Carlos Carrizosa ha presentat la dimissió com a president de Ciutadans a Catalunya. Així ho ha comunicat a la militància de Cs a través d'una carta, en què ha animat a fer “profundes reformes” després dels últims resultats electorals. Tot i que renuncia al seu càrrec orgànic, Carrizosa seguirà vinculat al partit taronja, i de fet reivindica la pervivència de l'espai de centre liberal no nacionalista que tard o d'hora tornarà a tenir protagonisme a la societat catalana.

Amb tot, la dimissió de Carlos Carrizosa acosta una mica més el partit a desaparèixer.

Els darrers resistents de Ciutadans es resisteixen a deixar morir el projecte, però l'adéu de Carrizosa és significatiu. El líder del partit a Catalunya, que va agafar el relleu d'Inés Arrimadas, era l'últim dels dirigents històrics del partit que quedaven al capdavant de la marca, que ara queda una mica més òrfena.

Muntatge de fotos de Carlos Carrizosa amb rostre somrient i el logo de Ciutadans de fons

En un sol any, el partit ha vist desfilar la portaveu al Congrés, Inés Arrimadas, dos portaveus al Parlament de Catalunya -Ignacio Martín Blanco i Anna Grau-, el secretari general del partit, Adrián Vázquez, i el president a Catalunya, Carlos Carrizosa. A això se suma una fuita de militants i dirigents, la majoria al PP, i la desaparició del partit al Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu.

Al partit li queden ara uns 400 regidors, que caldrà veure si n'hi ha prou per a la supervivència d'un projecte tocat de mort.

El futur del partit, a l'aire

La fugida de dirigents i l'enfonsament electoral haurien estat suficient per a la dissolució de qualsevol partit polític. Però Ciutadans va néixer com el partit de la resistència a Catalunya, i malgrat que molts volien enterrar-lo fa temps el projecte continua dret.

La pregunta ara és fins quan, perquè la situació actual convida a pensar en la dissolució malgrat la voluntat de resistència dels darrers Supervivientes.

El 10 de juny passat, després de la desfeta de les europees, el Comitè Permanent del partit, reunit d'urgència, va aprovar la convocatòria d'una Assemblea General extraordinària. Una gestora treballa ara en el procés participatiu que té com a missió donar veu a la militància per decidir el futur de la formació. Sense data encara, el més probable és que se celebri entre els mesos de setembre i octubre.

Actualment el partit està dirigit pel coordinador nacional, Carlos Pérez-Nievas, i el portaveu nacional, Jordi Cañas. Tots dos han proposat iniciar un procés de refundació, d'acord amb la petició de diversos afiliats de modificar els estatus per redefinir l'orientació del partit. Així, a la imminent assemblea general extraordinària es perfilaran dues opcions molt clares: la dissolució, o la refundació.

Refundació o dissolució?

Un grapat de dirigents i militants del partit estan preparant un document de refundació amb la intenció de presentar-lo al congrés extraordinari. La intenció és evitar la dissolució del partit, llançant un nou projecte de centre liberal no nacionalista per tornar a tenir influència a Catalunya i la resta de l'Estat. Aquest sector considera a més imprescindible la supervivència del projecte, per tal de continuar donant suport als representants locals que encara mantenen a desenes d'ajuntaments.

Muntatge de Carlos Carrizosa i Jordi Cañas amb el logo original de Ciutadans

Però un altre sector considera que el projecte ja no és viable i opten per la dissolució de Cs i la seva integració a un altre partit. Els taronges ja van intentar una fusió amb el PP per anar junts a les eleccions europees, i ara es podria materialitzar l'absorció definitiva de l'espai al gran partit de centredreta nacional. Qui més podria beneficiar-se de la desaparició de Cs seria el PP d'Alejandro Fernández, cridat a emportar-se els vots de l'antic espai liberal antiprocessista.

➡️ Política

Més notícies: