Carles Puigdemont es vol menjar ERC

Preparats, llestos, ja. Arriba una altra jugada mestra de Carles Puigdemont, l'irreductible gal processista que està a punt de tornar a robar la cartera al seu enemic íntim Oriol Junqueras. Tot i els tristos resultats de Junts diumenge passat, on van perdre un diputat i gairebé 140.000 vots, Puigdemont ha tornat al centre del tauler polític. La voluntat de Pedro Sánchez de ser president sigui com sigui situa Junts una altra vegada com un actor polític amb cert pes a Madrid.

Les cartes de la política catalana han variat en només una setmana. El processisme es va apagant elecció després d'elecció, però ara és necessari per al PSOE. I Carles Puigdemont hi veu una nova oportunitat per enganyar Esquerra i tornar a ser el partit majoritari dels processistes. Perquè, més enllà de saber-se si donarà suport a Pedro Sánchez, el que és clar és que Puigdemont vol tornar al centre del tauler.

El suport incondicional de Gabriel Rufián al PSOE deixa Esquerra amb poc marge de negociació. És clar que hauran d'aconseguir alguna cosa, encara que siguin engrunes, per acontentar una militància cada vegada més enfadada amb la seva cúpula. L'única sortida digna que queda a ERC és anar de la mà de Junts i buscar una negociació col·lectiva amb el PSOE, encara amb el risc d'acabar bloquejant el Congrés.

I això precisament és el que ofereix Carles Puigdemont. Capitalitzar amb la seva figura una ronda de contactes amb PSOE i Sumar a partir d'acords del processisme. Tornar a ajuntar ERC, Junts, l'ANC i Òmnium en una mateixa taula per traçar una nova hora de ruta. En resum: tornar a pivotar el processisme a partir de la figura de l'expresident fugat a Waterloo.

Els objectius de Puigdemont

Carles Puigdemont persegueix dues coses amb la seva estratègia. La primera, acabar amb les seves causes penals obertes i poder tornar a Catalunya sense passar comptes amb la jusitícia. La famosa "amnistia per als represaliats" que en el fons cerca el seu interès particular. I sembla que podria aconseguir que el PSOE ho escoltés i repetís la fórmula dels indults per aconseguir la seva investidura.

ERC a més no es podria negar, ja que Puigdemont es posaria sota el paraigua de totes les causes obertes que encara hi ha, de manera que a Junqueras no li quedaria més remei que empassar-s'ho. Un altre cop.

El segon objectiu de Carles Puigdemont és en clau purament catalana. Si aconsegueix centralitzar la negociació, podria tornar a situar Junts com la primera força processista. Si arriba a un acord ambiciós podrà vendre al votant indepe que ell sí que sap treure rèdit, no com a Esquerra. I si al final no hi ha investidura, no seria simplement culpa de Junts, sinó que hauria arrossegat ERC a la muntanya.

Segur que la jugada els sona. El 2017, després de l'u d'octubre, ERC ja es veia com a guanyadora, però Puigdemont va saber convertir-se en el tòtem de l'independentisme. Els va convèncer que tornaria, que hi havia batalla per lliurar i la gent li va comprar el relat. Junts va guanyar, l'expresident es va quedar a Waterloo.

Ara, Puigdemont té davant seu una oportunitat semblant. La feblesa de Pedro Sánchez li atorga la capacitat de tornar a ser un actor polític i de marcar l'agenda a Catalunya. Sembla una pel·lícula de terror de les de diumenge a la tarda, però és així. El processisme sempre té sorpreses per regalar-nos.