Carles Puigdemont guanya temps

El PSOE té pressa, però Puigdemont necessita temps. Tant a Ferraz com a Junts donen per fet que hi haurà acord per a la investidura, però ara és l'expresident qui mana en el calendari. Els aldarulls a Madrid, amb multitud de persones netejant les seus socialistes, permeten a Puigdemont guanyar temps.

Perquè ara tant socialistes com independentistes coincideixen que no és el moment oportú per anunciar l'acord. Pedro Sánchez s'ha mostrat ferm, assegurant que "no ens trencaran". Però l'equip del president veu necessari deixar que baixi la tensió als carrers per anunciar l'acord amb Junts.

Amb aquest gir dels esdeveniments, Carles Puigdemont guanya un temps d'or. Primer, per preparar el discurs amb el qual justificar davant dels seus una decisió que serà a totes llums polèmica. I segon, per polir els detalls de l'amnistia, sobretot després d'haver estat imputat per terrorisme.

Objectiu, apurar el calendari

A Ferraz ja donen per fet que aquesta setmana no hi haurà investidura. Els de Puigdemont continuen revisant la lletra petita de l'amnistia perquè no volen deixar cap cap per lligar. Això, que fins ara posava nerviosos al PSOE, ara sembla convenir-los també per esperar que baixi la tensió als carrers.

Puigdemont vol apurar al màxim el calendari per preparar la justificació davant la parròquia independentista. Això no és una cosa menor. L'expresident sap que serà acusat de traïdor pels sectors radicals de l'independentisme, i està preparant la maquinària propagandística per vendre l'acord.

Però a més, la imputació de Puigdemont posa en risc la seva inclusió en l'amnistia. Una cosa molt rellevant per a Junts, perquè tiraria per la borda la possibilitat del seu retorn a Catalunya per a la cursa electoral cap a les autonòmiques de 2025. Sense tot això, Junts no podrà rendibilitzar com vol el seu sí al PSOE.

PSOE i Junts, més a prop

Els aldarulls no només permeten a Puigdemont guanyar temps, sinó que acosten més els dos partits, PSOE i Junts. Perquè ara els negociadors socialistes poden vendre a Junts la necessitat d'un front comú contra la "extrema dreta". O dit d'una altra manera, PSOE i Junts comparteixen ara el mateix marc mental.

Junts continua sense fiar-se dels socialistes, i la demostració és la dilatació de l'acord. Però al mateix temps, comparteix amb el PSOE un enemic comú, l'ultradreta, la lluita de la qual és al mateix temps contra l'esquerra espanyola i contra els independentistes catalans. Això ajuda a acostar posicions entre Ferraz i Waterloo.

La recta final de les negociacions servirà a Junts per arrencar els últims compromisos al PSOE. Els socialistes, que ja estan contra les cordes, temen que a mesura que s'acosti el deadline Junts utilitzi el calendari com a xantatge. Per això la consigna és tancar l'acord com més aviat millor, i anunciar-lo quan sigui més convenient.