Carles Puigdemont guanya temps

El PSOE té pressa, però Puigdemont necessita temps. Tant a Ferraz com a Junts donen per fet que hi haurà acord per a la investidura, però ara és l'expresident qui mana al calendari. Els aldarulls a Madrid, amb multitud de persones assetjant les seus socialistes, permeten a Puigdemont guanyar temps.

Perquè ara tant socialistes com independentistes coincideixen que no és el moment oportú per anunciar l'acord. Pedro Sánchez s'ha mostrat ferm, assegurant que “no ens faran defallir”. Però l'equip del president veu necessari deixar que baixi la tensió als carrers per anunciar l'acord amb Junts.

Amb aquest gir dels esdeveniments, Carles Puigdemont guanya un temps d'or. Primer, per preparar el discurs amb què justificar davant dels seus una decisió que serà sens dubte polèmica. I segon, per llimar els detalls de l'amnistia, sobretot després d'haver estat imputat per terrorisme.

Objectiu, esgotar el calendari

A Ferraz ja donen per fet que aquesta setmana no hi haurà investidura. Els de Puigdemont segueixen revisant la lletra petita de l'amnistia perquè no volen deixar cap cap solt. Això, que fins ara posava nerviosos el PSOE, ara sembla convenir-los també per esperar que abaixi la tensió als carrers.

Puigdemont vol esgotar al màxim el calendari per preparar la justificació davant la parròquia independentista. Aquesta no és una cosa més petita. L'expresident sap que serà acusat de traïdor pels sectors radicals de l'independentisme i està preparant la maquinària propagandística per vendre l'acord.

Però a més, la imputació de Puigdemont posa en risc la seva inclusió a l'amnistia. Una cosa molt rellevant per a Junts, perquè trauria a la borda la possibilitat de tornar a Catalunya per a la carrera electoral cap a les autonòmiques del 2025. Sense tot això, Junts no podrà rendibilitzar com vol el seu sí al PSOE.

PSOE i Junts, més a prop

Els aldarulls no només permeten a Puigdemont guanyar temps, sinó que apropen més els dos partits, PSOE i Junts. Perquè ara els negociadors socialistes poden vendre a Junts la necessitat d'un front comú contra “l'extrema dreta”. O dit altrament, PSOE i Junts comparteixen ara el mateix marc mental.

Junts segueix sense refiar-se dels socialistes, i la demostració és la dilatació de l'acord. Però alhora, comparteix amb el PSOE un enemic comú, la ultradreta, la baralla de la qual és alhora contra l'esquerra espanyola i contra els independentistes catalans. Això ajuda a apropar posicions entre Ferraz i Waterloo.

La recta final de les negociacions servirà Junts per arrencar els últims compromisos al PSOE. Els socialistes, que ja estan contra les cordes, temen que a mesura que s'acosti el deadline Junts utilitzi el calendari com a xantatge. Per això la consigna és tancar l'acord com més aviat millor, i anunciar-lo quan sigui més convenient.