Carles Puigdemont, una de freda i una de calenta

Carles Puigdemont s'està acostumant al funambulisme polític per mantenir la seva posició de tòtem de l'independentisme radical. Un cop més, la commemoració de l'u d'octubre es va centrar a la seva figura i va continuar rebent aplaudiments i càntics. Les 4.500 persones que es van congregar a la plaça Catalunya no van dubtar a xiular Òmnium i demostrar que Carles Puigdemont segueix sent el seu president.

Es preveu complicat poder pactar amb Pedro Sánchez i mantenir la popularitat entre l'indepe més intransigent. Més quan el mateix Puigdemont assegurava aquest diumenge que "la lluita" havia de seguir "sense perdre els punts cardinals, ni malvendre'ls buscant sortides personals". La llei d'amnistia que negocia Junts és això: una sortida personal per al mateix Puigdemont i els seus, que beneficiaria només un centenar de persones.

Puigdemont continua sent impredictible. A poc a poc va modelant el discurs per justificar el seu acord amb el PSOE i dóna missatges per crear el seu propi marc mental. D'una banda, demana mantenir l'esperit de l'octubre. Minuts abans assegurava: "Avui les coses han començat a canviar, no prou ni de bon tros, però sí en la bona direcció. Cal que entre nosaltres explorem més aquest camí i de manera més efectiva".

Una de freda i una altra de calenta de Carles Puigdemont. El seu missatge va ser l'últim de l'acte per mostrar qui mana realment entre l'independentisme més radical. Si minuts abans la presidenta de l'ANC demanava la independència el "mateix dia que s'aprovés la llei d'amnistia", Waterloo pitja el fre.

El líder de Junts ha trobat de moment la manera de donar peixet als seus. La seva figura continua sent venerada per l'independentista del carrer, que encara surt per la Diada, que no s'acaba de creure que Puigdemont pugui pactar amb el PSOE a canvi de poc.

L'estratègia de Puigdemont

Carles Puigdemont vol anar a poc a poc per justificar el pacte amb Pedro Sánchez. Sense referèndum a la vista necessita alguna cosa que encara no té i ha decidit allargar la situació per crear un estat d'opinió favorable. Ha posat la maquinària mediàtica a treballar i només cal passar-se pels digitals catalans per veure com funciona. Tots els acords de Junts amb el PSOE són “històrics” i el de Waterloo és “un estadista” que condiciona la política de Madrid.

L´amnistia no serà una solució personal en aquest cas. La disfressaran de victòria moral mentre Carles Puigdemont dóna als seus votants alegries i penes. El líder espiritual podrà tornar a Catalunya com un heroi, però els haurà d'explicar que no és el moment del referèndum.

De moment, Carles Puigdemont aconsegueix tenir content el seu votant malgrat modelar a poc a poc el discurs. Caldrà estar atents per veure si dura molt.