Adeu a Junts: Puigdemont explora nous camins

Des que es va materialitzar el somni de l'amnistia, els mandataris de Junts no deixen de pregar-li a Carles Puigdemont que assumeixi el repte de les eleccions al Parlament. Les últimes enquestes diuen que és el favorit dels catalans per a la presidència de la Generalitat, i els seus el veuen com l'únic que pot salvar el vaixell de Junts del naufragi. El problema és que l'expresident té altres plans.

El seu pla és presentar-se a les pròximes eleccions europees, i rellançar el seu rol internacional mentre el seu lloctinent a Catalunya, Jordi Turull, es dedica a les “coses de casa”. En el fons, Puigdemont assumeix que el projecte de Junts ha fracassat. Ara busca una sortida personal, que ja no passa per salvar el partit.

El líder a l'ombra de Junts està forçant un gir a la dreta per recuperar la vella Convergència i acostar-se, per poc que sigui, a la seva hegemonia. El problema, i ell ho sap, és que el Procés ha destruït els vells espais polítics a Catalunya. I ara hi ha altres forces cridades a ocupar l'espai del nacionalisme (independentisme) conservador.

Adéu a Junts, i cap a un nou projecte

Així les coses, Puigdemont creu que assumir la tasca de ressuscitar el partit és un risc i un desgast innecessari. Per això veu el seu futur polític a Brussel·les, a Europa, on aquests anys s'ha mogut com peix a l'aigua. Alliberat de l'estigma penal gràcies a l'amnistia, l'expresident vol recuperar prestigi i renovar el seu lideratge del moviment independentista internacional.

Una de les idees de l'expresident és, un cop assumit el fracàs del partit, rellançar el projecte del Consell de la República. Puigdemont serà reelegit president d'aquest òrgan de forma imminent. Amb el seu poder consolidat, la seva intenció és regenerar l'ens perquè torni a ser un pol d'atracció d'adeptes a la causa independentista.

Després hi ha la qüestió econòmica, res de banal. Abans de les eleccions del 23-J, Puigdemont es veia sense poder i perseguit per la justícia europea, i ara es veu amb un càrrec europeu a la vista i la pensió d'expresident gràcies a l'amnistia. Per si no fos prou, la seva dona ha conservat la feina a la televisió de la diputació amb un bon sou inclòs.

Tercera via de l'independentisme

Una altra cosa que té clara Carles Puigdemont és que la via unilateral ha mort, i que la seva única possibilitat de reinventar-se és explorar una nova via. Un punt intermedi entre la renúncia total que per a ell significa l'estratègia d'ERC, i els nous impulsos radicals que representen l'ANC o Aliança Catalana. Al mig, pensa ell, hi ha un espai fèrtil en el qual poder créixer.

La pregunta ara és si és possible posar en marxa un altre procés, i Carles Puigdemont sembla disposat a intentar-ho. Es compara amb Oriol Junqueras i interpreta que a diferència del seu adversari ell encara té capital polític de sobres. I el pacte amb el PSOE i l'amnistia ha obert noves possibilitats per seguir estirant el xiclet del procés.

El que queda clar és que la independència ja no és una prioritat, ni tan sols una opció real. Ara més que mai, s'ha convertit per a Puigdemont en un mitjà en el qual sobreviure i poder ressorgir tard o d'hora com un nou líder. La resta són debats ideològics i estratègies de partit que ja li queden massa lluny.