Carles Puigdemont mostra la seva desesperació davant d'un possible acord ERC-PSC

A Carles Puigdemont no li surten les coses. Després de la derrota electoral, amb l'amnistia a l'aire i el més que probable fiasco de l'acte del 27 juliol, l'expresident veu amb autèntic pànic l'acord cada cop més a prop entre el PSC i els Comuns amb ERC. Pres de la desesperació, ha tornat a utilitzar les xarxes socials per denunciar una suposada operació de boicot a l'independentisme.

Carles Puigdemont denuncia la “pressió” de “determinats mitjans” perquè Salvador Illa, a qui es refereix despectivament com “el candidat del 155”, sigui president de la Generalitat. Cosa que considera “molt indecent”, perquè segons ell “distorsionen notícies i s'inventen suposades jugades mestres”.

Assenyala també “la gent de dretes que vol un govern que només seria possible amb els Comuns”. Creu que hi ha una operació orquestrada pels mateixos que van impulsar Manuel Valls i que “són els responsables de la decadència de Barcelona”. Aquests, diu, “que maleeixen els impostos, els comunistes, les normes, els controls, la inseguretat i la paràlisi democràtica”.

Intenta ridiculitzar Espanya

La seva tesi és que la dreta és capaç d'abraçar-se a l'esquerra radical per frustrar un govern independentista. Curiós, venint d'algú que durant anys ha posat la catifa a la CUP perquè portés les regnes del país amb només deu diputats.

En el seu missatge, Carles Puigdemont ho acaba barrejant tot per ridiculitzar Espanya: “quin país, periodistes, empresaris, jutges, policies i jugadors de futbol fent política a tot drap”. Quin país podria pensar algú a la inversa, referint-se al procés: empresaris, caps de la policia autonòmica, cantautors, actors, tertulians i futbolistes fent política a tot drap.

“La pandereta i la banana fa temps que no són suficients per descriure la democràcia espanyola i els seus aduladors”, diu Puigdemont totalment fora de si.

Carles Puigdemont, contra les cordes

Acaba arremetent, com s'esperava, contra “el grup de colpistes togats que han decidit que una llei d'amnistia no s'ha d'aplicar”. Qualifica aquest fet com “un element distorsionador de totes les estratègies”. La realitat és que Carles Puigdemont es troba en una cruïlla molt complicada, que és més aviat un atzucac.

Ha de decidir si complir la promesa i tornar a Catalunya per a la primera sessió d'investidura, arriscant-se a ser detingut i anar a la presó, o incomplir la promesa i accelerar la crisi interna a Junts. Dins del partit assumeixen que se n'aniran a l'oposició i que ha arribat el moment de canviar el rumb de les coses, cosa que passa per superar la figura de Puigdemont.

Cada cop més contestat per les bases i sense la confiança dels seus, el futur de Carles Puigdemont pinta cada cop més negre. Per això traieu el mall amb missatges constants a les xarxes socials, conscient que ja no té cap influència en la política catalana.