Carles Puigdemont, un retorn enterbolit pel declivi del seu lideratge

Junts ha començat 2026 amb la incògnita sobre el seu suport a Pedro Sánchez i l'expectativa del retorn a Catalunya de Carles Puigdemont. La justícia europea es pronunciarà en les pròximes setmanes sobre la situació de l'expresident. A Junts esperen que la tornada del seu líder actuï com a revulsiu per capgirar les enquestes i espantar el fantasma de Sílvia Orriols.

Però l'eufòria és per ara continguda, i una de les raons és el desgast del lideratge de Puigdemont. És indiscutible que el seu retorn serà viscut com un moment històric per a molts, i que tindrà el seu impacte, més gran o més petit, en la política catalana. Però també és evident que la tornada de Puigdemont, ara, no té el mateix impacte que si s'hagués produït temps enrere.

Carles Puigdemont, protagonista indiscutible del Procés, es va convertir en una figura indiscutible, transversal i amb un cert aire mediàtic dins de l'independentisme. El mateix Puigdemont ha dinamitat la seva popularitat en els últims anys. Els independentistes no li perdonen haver suspès la declaració d'independència el 27 d'octubre de 2017. El fracàs de l'estratègia judicial, el fiasco de projectes com el Consell de la República, i el pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, han aprofundit en la seva crisi de lideratge.

Del 5,2 al 3,5 de valoració al CEO

Els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), òrgan demoscòpic de la Generalitat, són claus per observar la caiguda del seu lideratge. En vigílies del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, Carles Puigdemont, aleshores president del Govern català, tenia una valoració de 5,2. Segons l'últim CEO, la valoració de la ciutadania sobre Carles Puigdemont és del 3,5.

Aquesta dada es creua amb la percepció del rebuig que genera la seva figura en el seu principal mitjà de comunicació, X. Si les xarxes socials són el termòmetre de la societat, és evident que Puigdemont ha perdut el suport d'amplis sectors de l'independentisme.

Les seves publicacions solen anar seguides d'una llarga llista de comentaris, la majoria d'ells crítics i amb qualificatius com "traïdor" o "botifler". Davant d'aquest panorama es fa difícil pensar que Puigdemont, fins i tot amb l'impacte del seu retorn, pugui tornar a recuperar l'aura de 2017. El pitjor és que ja no competeix amb Junqueras, sinó amb Orriols, i que genera dubtes fins i tot entre els seus.

Relleu a Junts?

A Junts ningú no vol obrir el meló de la successió de Puigdemont, però tampoc ningú no nega que és un debat que existeix internament. L'expresident continua comptant amb el suport d'un sector important. Però també és vist per altres com l'artífex de la desaparició de l'hegemonia convergent a Catalunya, i creuen que el millor seria que fes un pas al costat.

Puigdemont vol aprofitar l'impacte del seu retorn per refermar el seu lideratge i acabar amb els dubtes dins de Junts. Però si el seu retorn no va seguit d'èxits polítics, el seu abast serà molt limitat. Alguns pensen que la crisi de Junts només es pot revertir amb un projecte nacionalista netament conservador, però ara mateix qui porta aquesta bandera és Sílvia Orriols.