'Pink Ladies', el moviment al Regne Unit que reivindica la seguretat de les dones davant la immigració

L'onada ultraconservadora que travessa els països occidentals ha portat amb si un nou feminisme que posa la seguretat de les dones al centre del seu discurs. Les seves adeptes combinen la defensa de la seguretat de les dones amb un discurs identitari i antiimmigració. Al Regne Unit ha quallat en un moviment, ‘Pink Ladies’, que ha anat agafant volada fins a convertir-se en un autèntic contrapoder femení.

Aquest moviment, estretament connectat amb el partit dretà Reform UK de Nigel Farage, s'aprofita del buit que ha deixat l'esquerra en la protecció de la integritat de les dones. Ho veiem contínuament a Espanya i a Catalunya, on les líders ultrafeministes de l'esquerra són incapaces de condemnar agressions sexuals comeses per estrangers. I molt menys d'afrontar l'incòmode però necessari debat sobre la vinculació entre l'augment de les agressions sexuals i la immigració descontrolada dels últims anys.

El moviment Pink Ladies va néixer precisament de la reacció social davant la violació d'una adolescent de 14 anys per part d'un sol·licitant d'asil. El seu abast social ha posat al centre del debat un nou feminisme conservador que presenta batalla a l'esquerra woke.

Pink Ladies, d'Epping a Westminster

L'agressió sexual d'una adolescent a mans d'un etíop a Epping, una petita localitat propera a Londres, va provocar una furibunda reacció social al setembre de l'any passat. Les protestes van derivar en disturbis, recordant els viscuts a l'estiu de 2024, quan els manifestants van cremar l'hotel que allotjava sol·licitants d'asil. Per demostrar que no eren "matons racistes", sinó "una comunitat espantada", van demanar a través de WhatsApp que a la pròxima protesta hi acudissin només les dones vestides de rosa.

La convocatòria va ser tot un èxit i va aconseguir atreure l'atenció mediàtica i provocar impacte social. Així va néixer Pink Ladies (Dones de Rosa), un moviment capaç d'organitzar manifestacions a tot el país contra el perill de la immigració sobre les dones.

Encara que té un abast limitat en nombre, el seu creixement demostra com els temes defensats per l'extrema dreta, abans limitats a un públic masculí, ara estan guanyant suports entre cada vegada més dones. El moviment està format sobretot per dones de mitjana edat, mares de família, preocupades pels estralls de la immigració descontrolada sobre la seguretat. La majoria d'elles van votar pel Brexit, però, davant el desencís envers el Partit Laborista i el Partit Conservador, veuen en Reform UK una nova esperança.

Es manifesten vestides de rosa amb el lemes "The Voice of Our Children" (La veu de les nostres filles), i reivindiquen la bandera de Sant Jordi amb la creu vermella sobre fons blanc. El seu creixement ha estat gràcies a les xarxes socials, però sobretot al boca-orella, la qual cosa parla d'un moviment de base eminentment popular.

A l'octubre de l'any passat van organitzar una marxa que va culminar davant el Palau de Westminster, seu del Parlament britànic, per fer sentir la seva veu. Va ser una demostració de força del moviment, en un país sotmès a una crisi migratòria sense precedents i una greu crisi social.

Contra el 'fals feminisme'

Durant la marxa sobre Westminster, dirigents del moviment van dir que "la immigració massiva és el problema més gran que afronten les dones avui en dia". Van criticar el "fals feminisme", i van assegurar que "no som racistes, només ens preocupa la seguretat de les dones".

Encara que el moviment és independent de Reform UK, les seves integrants no amaguen les seves simpaties cap a aquest partit que promet deportacions massives per acabar amb el problema de la immigració. El creixement de Pink Ladies es produeix en el context d'auge del partit de Nigel Farage, a qui les enquestes donen com a gran favorit en les pròximes eleccions. En aquest sentit, Pink Ladies representa una realitat social: el cansament de molts britànics davant el problema de la immigració.

Per a les seves detractores, en canvi, Pink Ladies és la demostració de com l'extrema dreta s'ha apropiat del feminisme per imposar l'agenda del supremacisme blanc. Un debat que, malgrat produir-se al Regne Unit, no queda tan lluny del que veiem a Catalunya.