ERC i Junts es preparen per a la guerra total

Tres anys després de la sortida de Junts del Govern de Pere Aragonès, les relacions entre juntaires i republicans es troben en el seu pitjor moment. El pròxim 16 de gener es complirà un any de la visita d'Oriol Junqueras a Waterloo, on ell i Puigdemont van obrir la porta a la reconstrucció de la unitat independentista. Des de llavors, l'escalada de tensió ha derivat en una situació d'enfrontament que ara mateix sembla irreconduïble.

El principal focus de tensió és Madrid, on tots dos partits competeixen pel protagonisme en el Gobierno de Pedro Sánchez. El junquerisme reivindica l'èxit del gir pragmàtic d'ERC que, suposadament, ha portat des de 2019 avenços importants per a l'autogovern català. El finançament singular és, segons el seu relat, la culminació d'aquesta estratègia que haurà d'acabar en un horitzó imprecís amb el referèndum d'autodeterminació.

Si ERC es troba còmoda amb el paper de soci estratègic en el bloc progressista, Junts en canvi accentua la condició accidental del seu suport al PSOE. Això li permet marcar una posició més intransigent, que suposadament beneficia més els interessos dels catalans. L'amnistia i les competències en immigració en serien un exemple, encara que la cirereta del pastís és la resolució del conflicte català -que en el diccionari de Puigdemont es tradueix com a referèndum d'autodeterminació. 

ERC i Junts, situació irreconduïble

ERC i Junts volen arribar al mateix lloc però per camins diferents. És en el curs d'aquest camí on es troba la lluita de tots dos partits per liderar el moviment independentista després del descarrilament del Procés. I a diferència de 2016, quan va quallar una coalició amb Puigdemont de president i Junqueras de vicepresident, ara només en pot quedar un.

Les relacions ERC-Junts, que des de la ruptura del Govern el 2022 mai no han tornat a ser les mateixes, han empitjorat en els últims mesos. En bona mesura pel recel d'ERC a l'acostament del PSOE a Junts, que va portar a l'enfrontament obert entre Gabriel Rufián i Miriam Nogueras, i la seva posterior ruptura. Des de llavors, la comunicació entre les direccions de tots dos partits és inexistent.

El triomf de Junqueras sobre els roviristes en el congrés d'ERC el desembre de 2024 també va jugar un paper important. Marta Rovira feia el paper de pont amb el sector de Junts propici a l'entesa amb ERC, representat per Jordi Turull. La derrota de Rovira, i la victòria de Junqueras i el seu projecte d'allunyar-se de Junts per acostar-se a les esquerres no independentistes, va tallar qualsevol possibilitat d'entesa.

Escalada de tensió

Nous elements contribueixen ara a augmentar l'escalada de tensió entre tots dos partits. La ruptura de Puigdemont amb el Gobierno de Pedro Sánchez va recruar els atacs d'ERC, sobretot del sector rufianista, cap a Junts. Junqueras ha intentat reprendre la iniciativa amb una reunió amb Sánchez que se celebrarà aquest dijous per tot lo alt a la Moncloa. Això ha generat nous recels a Junts, que tem perdre novament la seva posició de força com a soci díscol però necessari del Gobierno socialista.

De fet, els republicans temen que Junts utilitzi l'excusa de la ruptura per boicotejar les votacions del finançament singular al Congrés. Junqueras s'ha atribuït l'èxit del nou sistema de finançament i ha apel·lat a Junts a assegurar-ne l'èxit per al benefici de Catalunya. La qual cosa significa apel·lar novament a la unitat independentista, sempre que aquesta impliqui una submissió -en aquest cas de Puigdemont a Junqueras.

Un altre element de discòrdia és el retorn de Puigdemont, que podria produir-se aquesta primavera si la justícia europea l'aprova en les pròximes setmanes com està previst. El retorn de Puigdemont és al mateix temps la gran esperança de Junts i el gran temor d'Esquerra. La cimera Junqueras-Sánchez va també d'això, de la necessitat de Junqueras de marcar lideratge davant el temut retorn de Puigdemont.

En aquest context, la visita d'Arnaldo Otegi a Puigdemont a Waterloo, i la seva proposta d'una aliança estable entre Bildu i Junts, tampoc no ha agradat gens a Esquerra. L'acostament Bildu-Junts desmunta el relat que Rufián sosté des de fa setmanes sobre la connivència de Junts amb PP i Vox. Però també saboteja el projecte de la unitat de l'esquerra impulsat per Rufián.

Tot això es produeix en un ambient preelectoral amb les generals i les municipals a tocar. Junqueras està intentant accelerar la consolidació del seu poder en les territorials per activar com més aviat millor la maquinària electoral de cara a les municipals de 2027. Puigdemont, per la seva banda, està reactivant també els satèl·lits en l'entorn de Junts com el Consell de la República, per guanyar ressò internacional abans del seu anhelat retorn a Catalunya.