El 'cap de turc' d'ERC desemmascara la cúpula

Els episodis que coneixem sobre la guerra bruta d'ERC revelen una fredor que és difícil de creure. De passada, desacrediten qualsevol intent d'ERC per presentar-se com un partit que està més enllà del bé i del mal.

I quan semblava que els cartells burlant-se d'un malalt d'Alzheimer ja eren el màxim, ERC s'ha superat.

Avui coneixíem que el ninot penjat amb forma d'Oriol Junqueras que va aparèixer el 2019 al seu poble natal, Sant Vicent dels Horts, era una altra maniobra interna de falsa bandera. El ninot va aparèixer dos dies abans de les eleccions europees, a les quals Junqueras es va presentar.

Això explica que alguns missatges com el de Gabriel Rufián, lamentant-se pel que havien d'aguantar els fills de Junqueras, hagin envellit malament:

En qualsevol cas, aquest nou episodi de guerra bruta no només ha servit els crítics d'ERC, sinó també els acusats per ERC. Entre ells, destaca Tolo Moya, l'antic responsable de comunicació a qui el partit va intentar carregar totes les culpes.

La guerra existia abans que la conegués Moya

Poc després de la filtració dels àudios, el partit va expulsar Moya i el va rellevar del càrrec a la Diputació. Davant d'això, Moya va fer una entrevista i va dir que tot era una caça de bruixes contra ell.

El partit, va explicar Moya, es va posar nerviós quan van veure que la polèmica arribava molt amunt. Aleshores, van decidir usar-lo a ell com a “cap de turc”, va dir. De fet, està tan segur de la seva innocència que afirma que no té por que el denunciïn perquè guarda “proves” de tot.

I que el ninot de Junqueras aparegués el 2019 li ha servit a Moya per reafirmar-se en la innocència. El motiu? Que ell va començar a treballar amb ERC dos anys després, o sigui, el 2021:

En realitat, això no implica que Moya no sabés res de la guerra bruta, però sí que implica que ja existia abans que ell la conegués. En qualsevol cas, el que sí que es confirma del relat de Moya és que ell, efectivament, és un “cap de turc”.

De la mateixa manera, també es confirma que ERC és ara mateix un partit trencat per dins. Ernest Maragall, per exemple, s'ha vist obligat a trencar el carnet davant de “la vergonya i l'horror dels cartells”, tal com va dir a la seva última roda de premsa.