Carles Puigdemont, l'elefant a l'habitació del PSOE

Pedro Sánchez va acceptar els vots de Junts per ser president, i els va fer per desesperació però també sabent què s'arriscava. Sabia que Carles Puigdemont és un líder fred i calculador, però alhora impulsiu i imprevisible, especialment quan està acorralat. Ho acaba de comprovar amb el bloqueig dels pressupostos per part de Junts, com a vendetta per les negociacions entre ERC i el PSC per la formació de govern a Catalunya.

Pedro Sánchez està d'enhorabona per l'imminent acord amb Esquerra que us permetrà governar Catalunya i prendre una mica d'aire. Però per davant té un altre repte majúscul, el de domar un Puigdemont ferit que ara mateix és capaç de tot. Fins i tot fer saltar pels aires el Govern de coalició a Espanya.

A Moncloa comencen a treballar en la coordinació amb ERC per governar a Catalunya. Però en paral·lel també han traçat un pla per contenir l'enfurismat Puigdemont.

El pla de Pedro Sánchez amb Puigdemont

La situació per a Carles Puigdemont és angoixant. A les negociacions d'investidura de Pedro Sánchez havia aconseguit prendre la davantera a ERC, ia les eleccions catalanes va aconseguir fer el sorpasso i convertir-se en el primer partit de l'independentisme. Però tot se n'ha anat en orris en les últimes setmanes, per l'entesa entre ERC i el PSC amb el vistiplau de Pedro Sánchez.

Tal és la seva ira, que dimecres passat, sense menjar-lo ni Nadóre'l, va decidir trencar el pacte que tenia tancat amb el PSOE per aprovar el camí de dèficit (pas previ per a la tramitació dels pressupostos del 2025). És a dir, va deixar la legislatura en via morta sense avís previ. La traïció va asseure molt malament a Moncloa, on no obstant han comptat fins a deu per traçar una nova estratègia i reconduir les malparades relacions amb Junts.

El pla inicial de Pedro Sánchez era estabilitzar la legislatura un cop aprovada l'amnistia i assegurar el suport incondicional de Junts per impulsar les grans lleis. Però el pacte amb ERC a Catalunya i la feina dels jutges a l'amnistia li ha canviat el pas. Ara el Govern té un nou pla, que passa per una legislatura de baixa intensitat amb poques lleis de pes i apel·lant a grans consensos.

Aprofitar la debilitat de Junts

La traïció de Junts la setmana passada va ser un cop dur i un toc d'atenció per al Govern, que no obstant manté la calma. A Monclo són optimistes. Creuen que el pas més difícil el van fer el novembre de l'any passat amb l'acord amb Junts, i que un cop forjada la investidura toca anar sortejant els problemes amb perfil baix i aprofitant la debilitat tant del bloc de la dreta com del mateix Junts.

La ruptura de Vox amb el PP ha deixat debilitada l'oposició i això juga a favor de Pedro Sánchez. Però, a més, a Moncloa saben que l'altre perill, l'aliança del PP amb Junts, és més una amenaça que no pas una realitat. Sobretot si el PP no té prou força per dependre només dels vots del PNB i Junts en unes eventuals eleccions i ha d'incloure Vox al govern.

A més, al PSOE creuen que quatre anys més d'oposició a Catalunya deixaran tan tocat el partit de Puigdemont que no s'arriscaran a perdre tan poc com els queda. És a dir, la capacitat d'influir a Madrid. Mentrestant, el PSOE es podrà enfortir gràcies al govern a Catalunya, i esperar el moment adequat per convocar eleccions a Espanya i tornar a confiar en la capacitat de resistència de Pedro Sánchez.