Carles Puigdemont i el dia de la marmota

La classe política processista ja ens té acostumats a dir una cosa i acabar fent-ne una altra. Però això de Carles Puigdemont ja és d'un altre nivell, digne dels millors guions de Monty Python.

Després de la seva fugida a Bèlgica, Carles Puigdemont va voler treure rèdit de la seva llibertat, a diferència d'Oriol Junqueras, que era a la presó. L'expresident comptava amb els altaveus mediàtics que seguia greixant amb diners públics i no va dubtar a llançar la seva primera promesa emocional. Eren les eleccions al Parlament del 2018 i totes les enquestes donaven ERC com a primera força. L'entorn de Puigdemont es va treure del barret una de les frases que ja han passat a la història de la política catalana.

"Si vols que torni el president, has de votar el president". Diuen que va ser Elsa Artadi l'autora intel·lectual de tal mentida. Els indepes van votar Puigdemont, van donar la presidència de la Generalitat a Junts -malgrat la victòria d'Arrimadas- i el d'Amer no va tornar ni de bon tros.

A les europees del 2019, Carles Puigdemont va ser el cap de files de Junts. El partit va llançar cartells on es podia llegir "Persistirem i guanyarem", així com altres on es deia "Puigdemont, el nostre president", que ja havien estat usats un any abans. Junts va guanyar les eleccions europees a Catalunya i des de llavors l'expresident és eurodiputat amb un sou de 8.000 euros al mes.

Fa més de cinc anys que Carles Puigdemont viu de promeses que no es compleixen. La seva estratègia de l'exili amb Gonzalo Boye ha anat acompanyada de proclames que anaven alimentant el seu retorn. Segons el seu advocat, la presència del polític a Catalunya ha estat "a prop" tantes vegades que ja sembla un acudit.

El conte del retorn de Puigdemont sembla que ja s'acaba. Molts independentistes han obert els ulls i ja s'adonen d'aquest xantatge emocional al voltant de la seva figura. Fa tan sols una setmana Miquel Sàmper, que va ser conseller de Junts i ara és advocat de Lluís Puig, deia que Puigdemont podria tornar en qüestió de dies. Avui no ha acudit ni al ple del Parlament Europeu a Estrasburg per por de ser detingut.

Si Carles Puigdemont és incapaç d'exercir les seves funcions com a eurodiputat com es plantejarà complir la seva promesa? Sembla clar que prioritza la seva llibertat a les seves funcions polítiques, cobrar un sou a tornar a Catalunya com ha garantit tantes vegades. Fins i tot Clara Ponsatí ja deixa clar que Junts vol tapar amb la figura de Puigdemont la seva manca de rumb polític.

L'inici del final de Carles Puigdemont com a figura política ja és un fet i es consumarà amb la sentència del TJUE sobre la seva immunitat. Si es confirma que ja no en té, només té dues opcions: o deixa de fugir i assumeix les seves causes judicials pendents o ara s'enfuit un país sense conveni amb Espanya. El dia de la marmota de Puigdemont ja té -per fi- data de caducitat.