Després de Ripoll, Tarragona: quan els pactes municipals es decideixen a Waterloo

Carles Puigdemont ha donat llum verda a l'entrada de Junts en el govern municipal del PSC a Tarragona. L'alcalde socialista, Rubén Viñuales, i el líder local de Junts, Jordi Sendra, porten mesos negociant el pacte. Però Sendra portava dies en permanent contacte amb l'executiva i la secretaria general, a l'espera de l'aval de Waterloo.

La situació recorda el que va passar al febrer, quan Carles Puigdemont va donar ordre directa de trencar el cordó sanitari a Ripoll. Per raons diferents, això sí.

Puigdemont es va decantar per impedir l'operació a Ripoll en considerar que beneficiava Sílvia Orriols de cara a les eleccions municipals de 2027. A Tarragona, l'operació permetria guanyar una mica de poder territorial i reforçar el candidat de Junts per assaltar l'alcaldia el 2027. En un cas i en l'altre es repeteix la mateixa circumstància: el destí de dues alcaldies el decideix a quilòmetres de distància, a Waterloo, algú que porta vuit anys sense trepitjar Catalunya.

Carles Puigdemont, amo dels pactes locals

Carles Puigdemont ha assumit un clar rol dirigent en la política municipal després de les eleccions de 2023. Els mals resultats de Junts van ser acompanyats d'una pèssima estratègia de pacte que els van deixar sense gairebé poder territorial. El gran assenyalat va ser Jordi Turull, la política de màxims del qual va resultar ser un fracàs.

Després d'allò, Waterloo va prendre el comandament de l'estratègia municipal. El primer repte va ser Ripoll, on el 2023 el veto a Orriols va propiciar una fractura entre la delegació territorial i la direcció nacional. Fins i tot la cúpula es va mostrar dividida entre el secretari general, Jordi Turull, partidari del veto, i la presidenta Laura Borràs, favorable a investir Orriols.

Una situació similar va ocórrer al febrer, quan una part de Junts pressionava per unir-se a PSC, ERC i CUP per fer fora Sílvia Orriols. La direcció va mostrar les seves reserves davant el risc de victimitzar Orriols i rellançar la seva candidatura. La decisió final la va prendre Puigdemont, que va optar per trencar el cordó sanitari.

Decisió delicada a Tarragona

A Tarragona, Junts té clares reticències a pactar amb el PSC per la confrontació actual entre uns i altres al Parlament. Però al mateix temps, la cúpula veu amb bons ulls un pacte que permeti als juntaires sortir de l'aïllament. Evitaria així el bloqueig imposat a la Diputació el 2023, que va acabar beneficiant ERC.

Un cop aconseguit l'ok de Waterloo, la delegació local es debat ara entre entrar o no en el govern de Viñuales. Encara que semblava imminent, en les últimes hores el pacte s'ha refredat. Els juntaires no veuen clar entrar en un govern que seguiria en minoria i estaria obligat a buscar aliances amb els Comuns.

Més enllà de les dinàmiques locals, és evident que Carles Puigdemont ha assumit un poder total dins de la formació des del congrés de tardor a Calella. Sense contrapesos i amb la necessitat de revaloritzar la seva figura, Puigdemont s'ha apropiat de l'estratègia a tots els nivells. Una arma de doble tall, perquè la seva falta de contacte amb la realitat a causa de la distància està portant el partit a una estratègia erràtica.