'Calma tensa' a Ripoll

Finalment he aconseguit trobar algú que m'expliqui l'èxit de Sílvia Orriols a Ripoll. En direm Deep Throat (Gola profunda). Com a les pel·lícules del Watergate.

La trobada va ser fa uns dies Vic. A la terrassa d'un bar de la Plaça Major. A Ripoll ningú no en vol parlar.

S'autodefineix com un “home d'ordre”, però que “no li agraden els extrems”. Tot i això, es confessa votant d'Aliança Catalana. Aquest any i a les municipals del 2019.

Autònom. Aixeca la persiana del negoci cada dia. "Em costa molt tirar endavant", diu.

Després d'una hora llarga de conversa crec entendre l'èxit electoral de Sílvia Orriols. Perquè, certament, no és fàcil entendre-ho. Com pot ser que a Ripoll, que té un 13% d'immigració -segons dades oficials, sempre és més- treguin sis regidors?

Factor immigració

No és, ni de bon tros, el municipi amb més població estrangera de Catalunya. Només cal consultar les dades de l'Idescat, l'Institut Estadístic de Catalunya. L'Hospitalet en té gairebé un 22%, Badalona un 15%, Terrassa un 14%, Lleida un 20%, Reus un 17%, Manresa un 19%. Per citar només els primers municipis de la llista.

Sense oblidar, per exemple, Salt amb gairebé un 40%. És cert que, en alguns d'aquests municipis, Vox ha entrat amb força, també per un descontentament amb la immigració. Quatre regidors a Terrassa, tercera força política amb un 12,5% dels vots. O a Mataró, també tercers amb un 10%.

Però per aquesta regla de tres Aliança Catalana es podria estendre a més municipis. De fet, pensen fins i tot presentar-se a les eleccions al Parlament.

Així doncs: Quina és, doncs, la fórmula? Com s'explica que la Sílvia Orriols hagi arribat a alcaldessa?

D'entrada, en efecte, pel factor immigració. O pitjor encara: pels atemptats de la Rambla. "Es va fer una gestió 'a sac' per tapar-ho tot", afirma. "Com quan es llença sorra al caliu".

Al capdavall, de la capital del Ripollès, van sortir 9 dels 10 terroristes. El desè era de Ribes de Freser. Tot just a 15 quinze quilòmetres de distància.

També considera que “la comunitat islàmica ho sabia” o almenys una part. “Havien de saber-ho per nassos”, reitera. D'altra banda, opina que "no s'integraran mai". "Diuen que hem de ser inclusius, però ells no ho són: és un xoc cultural".

També es mostra molt crític amb el paper dels mitjans de comunicació. "Això de TV3 és una secta”. I explica que els joves "eren, per dir-ho suaument, els quinquis del poble". "No eren uns ciutadans exemplars", afegeix.

Factor 'postprocés'

En segon lloc, hi ha el factor independència. O més ben dit: el postprocés. No en va, en un balcó que dona al riu Ter hi ha una pancarta gegant amb aquest lema: “Apliquem el resultat de les urnes. Independència”.

“Tot això que han fet és molt gros: n'estem farts”, confessa. "Jo me'ls vaig creure", reconeix. "Es van agafar el procés com un ferro roent, ara ho pagaran", augura.

L'exconsellera Teresa Jordà, actual número dos de Rufián a Madrid, va ser alcaldessa del 2002 al 2011. "És funcionària de l'Estat que critica tant", recorda l'interlocutor. "Tenia plaça a Correus", afegeix.

I després Jordi Munell, de Junts, entre el 2011 i el 2023. Diputat també al Parlament, no s'hi ha tornat a presentar. Junts ha passat del 42% dels vots i vuit regidors a un 16% i només tres.

Segona força política al municipi. Tot i això ERC, PSC i la CUP es van posar d'acord per fer un 'cordó sanitari' a Orriols encara que deixant Junts de banda en les primeres negociacions.

Factor local

També es mostra molt crític amb la classe política local. Al cap de llista de Junts la van enxampar, en una foto electoral, amb un cinturó Louis Vuitton. Com Borràs, que anava a manifestacions amb bossa Armani.

Sílvia Orriols ha recollit així el vot descontent tant amb Esquerra com amb Junts. "A les eleccions generals se'ls emportarà tots, com el vent que s'emporta les fulles", augura.

Per últim, en tercer lloc: la personalitat de la nova alcaldessa. “La Sílvia té carisma” assegura i està convençut que “té un futur brutal”. “Si es presenta al Parlament, en sentirem a parlar”.

La clau, segons la seva opinió, és que “diu les coses com són”. “Ella diu en públic el que la gent diu al menjador de casa”.

"No està contra la immigració, al contrari, està a favor dels que venen a treballar i s'hi integren", insisteix.

Finalment, considera que Ripoll viu ara una “calma tensa”. "La situació és explosiva: la comunitat musulmana ha de vigilar quin pas fa”. Per això demana que "la deixin governar".

Tot i que està convençut que, a Ripoll, no només hi ha problemes amb la immigració magribina. "Ara comencen a haver-hi també bandes llatines", assegura.

I que, a nivell demogràfic, passa alguna cosa. Fins i tot pensa que hi ha un pla premeditat perquè els immigrants i refugiats arribin a Europa. "No van al Golf Pèrsic", afirma en al·lusió -suposo- a les monarquies del Golf.

Ripoll, certament, ha perdut població els darrers anys. Ara té 10.641 habitants, el 1981 en tenia més de 12.000. Sobretot per la crisi del tèxtil i de la metal·lúrgia.

“L'altre dia vaig veure una jove musulmana amb dues criatures i, a l'altra banda del carrer, una parella d'aquí amb un gos. Alguna cosa estem fent malament”, conclou.