Calma tensa al PP català

Alberto Núñez Feijóo no acaba de trobar la pau interna amb què estava acostumat a conviure a Galícia. Després de la seva amarga victòria a les generals, el líder del PP ja ha assumit que no governarà i es vol centrar ara a reforçar el seu lideratge intern. Això passa per acollir gent de la seva confiança i rellevar els líders territorials amb qui no s'entén. I un és Alejandro Fernández, president del PP català.

Alejandro Fernández és un animal polític acostumat a nedar contra corrent. Amb només tres diputats ha sabut aguantar el tipus al Parlament. La proximitat de Salvador Illa amb el Govern li ha donat via lliure per erigir-se com el cap a l'oposició de l'oposició . Els discursos de Fernández són esmolats, no passen desapercebuts i tenen un impacte considerable a les xarxes.

El problema és que la seva relació amb Feijóo és nul·la, més encara després de les generals del juliol. Conscient que s'iniciava una batalla interna, Alejandro Fernández va alçar la veu per criticar que el seu cap volgués parlar amb Puigdemont. Les cartes ja estaven repartides: el líder del PP català sabia que Gènova vol el seu relleu i va optar per morir matant. O qui sap, per guanyar una partida que serà més llarga del que semblava.

Per ser exactes, Feijóo ja va menysprear Fernández abans de les municipals. Va passar per sobre del PP català per escollir diversos candidats, tant a Barcelona, amb Daniel Sirera, o a Tarragona, amb Mercè Martorell. En aquell instant, Alejandro va callar, però li va agafar la matrícula.

El PP català, sense congrés i amb dos escenaris possibles

El Partit Popular hauria d'haver celebrat el congrés català fa un any. De moment no té data i no hi ha cap pressa per a fer-lo. Primer va ser l'excusa de les municipals i les generals. Ara s'està esperant el que passi entre Pedro Sánchez i Puigdemont. Des de Gènova es llencen pilotes fora i es prioritzen els congressos del País Basc, on hi haurà eleccions ben aviat, i d'altres comunitats.

No hi ha pressa per convocar-lo a Catalunya, perquè Alberto Núñez Feijóo no sap què fer. D'una banda, hauria d'escollir el candidat o candidata. Si volen rellevar Alejandro Fernández, han de presentar un nom de garanties que convenci els militants catalans. Hi ha a sobre de la taula dos candidats: Dolors Montserrat i Manu Reyes.

Si fos per Alberto Núñez Feijóo, Montserrat seria l'escollida. De fet, era la seva preferida per presentar-se a l'Ajuntament de Barcelona, però ella va demanar de quedar-se a Brussel·les. El cap de files del PP veu a Dolors Montserrat una cara amable, conciliadora i que pot gratar vots en sectors del PSC a Catalunya.

El recurs fàcil i lògic seria Manu Reyes, batle de Castelldefels i que representa el poc poder municipal que el partit té en aquesta comunitat. Reyes és jove, 47 anys, i ja presideix el PP de Barcelona.

Aquest seria l'escenari on Génova mana i Alejandro Fernández renuncia a la presidència. Però no el donin encara per mort. L'actual president té el suport de sectors importants del PP, tant a Catalunya com a Madrid. Fernández agrada a l'entorn d'Ayuso o de José María Aznar i no es descarta que usin la seva força interna per mantenir-lo al càrrec.

De moment, una calma tensa impregna el PP català, en espera del que passi a Madrid, tant dins de la seu popular, com al Congrés dels Diputats.