Braian, el monstre d'Igualada: la cara més amarga de la delinqüència a Catalunya

Aquesta setmana ha arrencat el judici contra Braian Raimundo Céspedes, el bolivià de 24 anys que la nit de l'1 de novembre del 2021 va violar salvatgement una noia de 16 anys i va intentar matar-la a Igualada. Molts no entenen perquè aquest cas ha passat de puntetes pels mitjans i ha comptat amb el silenci còmplice de les institucions a Catalunya. Fent una ullada als antecedents del 'monstre d'Igualada', veiem un patró que es repeteix i que pot servir com a lliçó perquè tragèdies així no es tornin a repetir.

Braian Céspedes va arribar a Espanya el 2004 de la mà de la seva mare, que va abandonar el seu país, Bolívia, per escapar-se del maltractament del seu marit. Tot i la seva curta edat, Braian ja comptava amb un ampli historial criminal a Bolívia, on es va criar en una banda criminal cometent tota mena d'assalts, robatoris amb violència i agressions sexuals. Però alguna cosa va fallar en els controls d'entrada a Espanya, on el jove va continuar cometent les malifetes.

Ja al nostre país, Braian Raimundo va abusar sexualment de la seva germana de set anys i va violar també la seva exparella. Tot i la gravetat dels delictes i l'historial al seu país, el Jutjat de Menors de Girona li va commutar la pena i va ordenar un tractament psicològic confiant en la reinserció del noi. Les fallades en els controls i la vigilància d'aquest noi van culminar en la brutal agressió de la noia de 16 anys a Igualada, que ara posa en evidència les deficiències d'un sistema judicial i repressiu cada cop més qüestionat.

Què falla?

El cas de Braian, silenciat pels mitjans i els polítics del règim a Catalunya, obliga a formular algunes preguntes de vegades incòmodes. Per exemple, a qui deixem entrar a Espanya i si no hi hauria d'haver uns controls més ferris, fins i tot amb els menors, a l'hora de permetre l'entrada al país. Així, la pregunta seria, cal deixar entrar un menor amb un historial delictiu com el de Braian Raimundo Céspedes?

Una altra qüestió és la multireincidència, que ara mateix és a debat a Catalunya. Per què la justícia no va prendre una mesura més dràstica contra aquest jove, quan era evident que tenia un perillós potencial. Això demostra que especialment a Catalunya s'ha instal·lat des de fa temps una concepció bonista de la qüestió repressiva que arriba fins a la policia i els jutges i deixa desprotegits els ciutadans.

La multireincidència és el factor principal que explica l'augment de la delinqüència a Catalunya. La majoria dels delictes vinculats a la multireincidència són furts i robatoris, que ja són greus, però quan ens trobem amb un cas com el d'Igualada es mostra la gravetat de la situació amb tota la seva cruesa. El silenci de les institucions, sobretot de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, ho fan encara més sagnant.

Es podria haver evitat?

Quan un pres va matar una cuinera a Mas Enric (Tarragona), la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va dir que sempre hi ha accidents que no es poden controlar. Aquest ha estat el principal argument del Govern dʻERC per justificar lʻaugment de la delinqüència a Catalunya. Ubasart i el Govern no tenen en compte els factors de risc que si bé no aconseguiran acabar amb els casos sí que contribuiran notablement a reduir la seva probabilitat.

Per exemple, exercir majors controls migratoris per tenir més coneixement del perfil de les persones que entren al nostre país i el risc que pot tenir per a la seguretat. O també l'enduriment de les lleis per perseguir i castigar amb més contundència els delinqüents multireincidents, causants de la majoria dels delictes greus al nostre país. Finalment, oferir un sistema garantista amb els ciutadans que paguen els seus impostos i no pas amb els delinqüents que sovint semblen tenir tots els drets i cap deure.

En aquest cas, és evident que la tragèdia d'Igualada es podria haver evitat. La víctima, una noia de 16 anys amb la vida destrossada i de la qual no se n'ha acordat cap dirigent a Catalunya, va ser víctima d'un monstre que hauria d'haver estat tancat pel seu historial delictiu multireincident. Són les lliçons que deixa aquest cas, i que podrien servir perquè coses així no tornin a passar.