Crisi als Comuns: Ada Colau, al focus després del seu any més negre

Yolanda Díaz va amagar aquest dilluns amb deixar el seu lideratge al capdavant de Sumar (encara que ahir a la nit va rectificar per dir que es queda) després dels últims fracassos electorals. El darrer el de les eleccions europees, on només van treure tres diputats i fins i tot van ser superats per Podem a Catalunya. És precisament a Catalunya on ara s'hi fixen totes les mirades, ja que el pas al costat de Yolanda Díaz obre la incògnita sobre la continuïtat d'Ada Colau.

En tot just un any, la líder indiscutible dels Comuns a Barcelona ha portat l'espai a una crisi de conseqüències incertes. Tot va començar amb la dolorosa derrota a les municipals del maig del 2023, en què els Comuns van passar d'ostentar l'alcaldia a ser tercera força. La no acceptació d'aquesta realitat va portar Ada Colau a prendre una sèrie de decisions que, ferida al seu ego, han portat el desastre a la seva formació a tot Catalunya.

Una suma d'errors

En un intent desesperat de conservar el poder, Ada Colau va pactar amb el PP la investidura de l'alcalde del PSC Jaume Collboni. Des de llavors ha pressionat perquè la deixessin entrar al govern malgrat el veto del PSC i ERC a la seva figura. Molts al partit creien que havia arribat el moment de fer un pas al costat per desbloquejar la formació d'un govern tripartit a Barcelona, però Ada no va cedir.

De fet, va utilitzar la negociació dels pressupostos al Parlament per pressionar ERC i el PSC de fer caure el govern de la Generalitat. Els Comuns van acabar votant en contra dels pressupostos, propiciant una crisi de govern i la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya. En aquestes eleccions, celebrades el 12 de maig passat, els Comuns van obtenir els pitjors resultats de la història amb 185.000 vots menys.

Un any després d'aquelles eleccions municipals, els Comuns estan aïllats a l'ajuntament de Barcelona i són una força residual al parlament català. El cicle negatiu va culminar amb els mals resultats a Catalunya diumenge passat, que van contribuir a l'enfonsament de Sumar a les europees. Yolanda Díaz va dimitir com a coordinadora de Sumar i va fer una crida a un període de reflexió i renovació de la coalició on els Comuns tenen un pes molt important.

La fi d'Ada Colau?

Tot i que ningú als Comuns s'atreveix a dir-ho públicament, la gran majoria pensa que Ada Colau és la culpable de la situació actual. Sobretot pel clamorós error de càlcul del veto als pressupostos que va desencadenar un context desfavorable per a les esquerres. Allò va obrir un cisma irreconciliable entre Yolanda Díaz i Ada Colau, i va arribar fins i tot a especular-se sobre una possible escissió dels Comuns com va fer Podem.

Fins fa poc Ada Colau tenia una aura d'intocable dins dels Comuns, però veus internes de l'espai asseguren que els seus millors dies s'han acabat. De fet, assenyalen un auge lent i imparable del sector de l'antiga IC-V que estan disposats a acabar amb tot rastre del colauisme als Comuns. Figures com Aida Vidal, Ernest Urtasun i Júlia Boada han anat adquirint protagonisme al nucli dur de Yolanda Díaz en espera que Ada Colau acabés de consumir el seu capital polític a Barcelona.

La recuperació de Jaume Asens i la seva designació com a candidat a les europees no ha estat sinó un darrer intent d'Ada Colau d'aguantar-ne la posició. Però la dimissió de Díaz augmenta la pressió d'aquells que ara sí que assenyalen el camí de sortida a Ada Colau com a pas necessari per iniciar la refundació. Tot i que coneixent l'exalcaldessa, sembla poc probable que abandoni el lideratge del grup municipal i el lideratge a l'ombra de l'espai a Catalunya.