La banca catalana es converteix en un maldecap per a Salvador Illa

Poc després de la destitució de l'home de confiança del PSC a Criteria Caixa, la CNMC ha donat llum verda a l'OPA del BBVA contra el Sabadell. Encara que això no sigui garantia que l'OPA es vagi a produir, sí que és garantia que Salvador Illa té un problema. Amb el veredicte positiu del regulador, ara tot depèn de Pedro Sánchez, que no ho tindrà fàcil per desarmar la resolució (unànime) de la CNMC.

I aquest ha estat sens dubte el gran tema de les jornades del Cercle d’Economia, que van començar ahir i que van comptar amb la presència de Sánchez i Illa. D'entrada, Sánchez ha refredat la possibilitat que el Consell de Ministres autoritzi l'OPA. Ara bé, la seva intenció d'obrir una “consulta pública” amb empreses, patronals, sindicats, etc., és indicativa que tombar l'OPA no és tan fàcil.

Per què vol Sánchez omplir-se d'arguments i veus en contra? Perquè, com diem, el dictamen de la CNMC ha estat molt clar. De fet, ha estat tan clar que ha aconseguit la unanimitat amb els vots de membres propers al PSOE i fins i tot a Junts, com és el cas de Pere Soler. Això tomba l'estratègia inicial del Gobierno, que passava per agafar-se a algun vot particular per armar la seva negativa.

D'aquesta manera, el Gobierno, pressionat per la Generalitat, passa al pla B. És a dir, endurir els compromisos al BBVA per realitzar l'OPA. És aquí quan adquireix valor la llista de veus contràries que el Gobierno està confeccionant. El problema és que les veus determinants eren les dels reguladors, que ja s'han pronunciat.

A partir d'aquí, el Gobierno haurà de justificar com la fusió bancària és contrària a l'interès general. És més, haurà de justificar-ho tenint en compte que la CNMC considera “suficients” els compromisos del BBVA per no danyar la competència. Entre aquests compromisos es troben no tancar moltes oficines, mantenir les condicions comercials o crear comptes específics per a clients vulnerables.

I Salvador Illa?

I Salvador Illa no pot fer res més que esperar, afegir entitats socials a la “consulta pública” de Sánchez i tenir sort. I és que, en cas de perdre el banc Sabadell, el Govern del PSC rebria un enorme cop, tant operatiu com de narrativa.

A nivell operatiu (polític i econòmic), Catalunya perdria una de les seves potes bancàries, amb la qual cosa aquest centre de poder es traslladaria a Madrid. I, a nivell de narrativa, Illa hauria de buscar un equilibri impossible entre la idea de retornar el lideratge econòmic a Catalunya i perdre un banc. Tot això sense perjudici que Puigdemont també busqui equilibris impossibles per explicar que un conseller de Junts a la CNMC ha votat a favor de l'OPA.