Aznar i Vox debiliten Feijóo abans de la investidura

La imatge d'avui d'Alberto Núñez Feijóo arribant a l'acte de clausura del Campus FAES al feu d'Aznar deixa en evidència la debilitat del líder popular. El PP ha intentat visibilitzar la unitat entre l'expresident i el candidat a la investidura. Però el resultat ha estat una imatge impostada que revela la submissió de Feijóo i la seva falta de projecte.

Feijóo queda com un líder desdibuixat i sense un rumb ferm davant el desafiament que plantegen les negociacions entre Sánchez i Puigdemont. Primer es va avenir a negociar amb Junts, ara es veu arrossegat per la intransigència d'Aznar. I el pitjor és que ja pocs creuen en la seva capacitat per derrotar el sanchisme.

A més, aquests dies s'ha reobert la guerra entre PP i Vox que amenaça amb fer saltar fins i tot algun govern autonòmic. Ja poc queda d'aquell optimisme regnant a les seus de la dreta en la ressaca electoral del 28-M. El que hi ha és un líder fagocitat per Aznar i per Vox en vigílies del seu debat d'investidura.

Feijóo, a l'ombra d'Aznar i d'Ayuso

José María Aznar continua tenint un ascendent indiscutible dins de l'espai conservador espanyol. La seva influència contrasta amb la deriva d'un Feijóo diluït, erràtic, que sembla sempre anar a remolc dels esdeveniments. El “basta ja” d'Aznar aquesta setmana ha estat el cop damunt la taula que li reclamen a Feijóo fa temps.

En un moment en què el PSOE i Junts estan negociant línies vermelles com l'amnistia i el referèndum, el líder del PP fa guiños al nacionalisme i obre les portes al partit de Puigdemont. Primer es va obrir a la negociació amb ells, i després va intentar rectificar però va tornar a ficar la pota parlant d'“encaix” de Catalunya i per tant comprant el llenguatge nacionalista. 

El seu lideratge està avui tan discutit que Gènova va convocar els barons per emfatitzar el suport a la seva figura. Els líders territorials van avalar la seva estratègia però li van demanar més fermesa i claredat. I davant la seva tebiesa va acabar sent Aznar qui va cridar a la mobilització de la dreta als carrers, secundat per Isabel Díaz Ayuso i Alejandro Fernández.

Així és com la presidenta de Madrid, cridada a rellevar Feijóo en la presidència del PP, i el líder dels populars catalans, enfrontat a la direcció a Gènova, s'han erigit com a punta de llança del Partit Popular com a avantguarda del front constitucionalista. Ara queda per definir el paper de Vox en aquesta lluita.

Vox amenaça una altra vegada amb la ruptura

Encara que el pacte entre PP i Vox a Múrcia semblava segellar l'aliança de la dreta, en les últimes hores s'ha reavivat el foc de la tensió. Una vegada més, l'origen ha estat el desplantament de la presidenta extremenya del PP cap a Vox. Els d'Abascal han deixat clares les seves intencions de fer saltar el govern autonòmic pels aires.

L'enfrontament no fa sinó evidenciar que els pactes territorials van ser de conveniència i no basats en una relació de veritable confiança. En alguns territoris com la Comunitat Valenciana i Balears hi ha una major solidesa. Però a Múrcia i Extremadura s'han obert les esquerdes a les primeres de canvi.

El PP vol monopolitzar la manifestació contra l'amnistia convocada a Madrid el 24 de setembre. De moment es neguen a convidar oficialment a Vox, deixant entreveure que és un acte obert a tothom qui vulgui. Els plans d'Abascal passen de moment per un gran desembarcament a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana a Barcelona, el 8 d'octubre.

Per aleshores ja s'haurà dilucidat el camí de la investidura de Feijóo, encara que tant PP com Vox semblen actuar ja pensant en una repetició electoral. La consigna de Vox fins ara era evitar desgastar Feijóo fins després del debat d'investidura, però la crisi a Extremadura ho ha canviat tot. Ara, Feijóo i Abascal semblen tornar a prendre posicions davant una més que probable repetició electoral amb data 14 de gener.