Aznar i Ayuso treuen les castanyes del foc a Feijóo

Cada cop són més les persones que pensen que el desafiament independentista ha sorprès el PP amb el pitjor líder possible. La tebior de Feijóo segueix preocupant fins i tot els mateixos populars. I l'aparició estel·lar d'Ayuso i Aznar les últimes hores ha deixat al descobert l'erràtica política de l'actual direcció del partit.

Ha estat l'expresident José María Aznar qui ha assenyalat el camí a un PP que semblava adormit. Des de la fundació FAES ha cridat a la mobilització contra els plans del PSOE i els independentistes, amb l'expressió “basta ya”. Una expressió gens innocent, ja que retrotrau els anys més durs de la lluita contra ETA.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha estat de les primeres a secundar el “basta ya” d'Aznar.

Després ha estat Gènova qui ha anunciat una gran concentració a la capital contra la llei d'amnistia. Segons informa El Confidencial, no era a l'agenda del PP abans que parlés Aznar.

Aznar i Ayuso desperten el PP

Fins ara, Feijóo ha mostrat una actitud ambigua davant de les negociacions del PSOE amb Junts. D'una banda, marca línies vermelles amb l'amnistia i el referèndum, però després aixeca el veto al partit de Puigdemont. A més, Gènova va advertir als seus dirigents que l'assistència a les protestes era a títol personal.

Per què ara el PP fa un cop de volant i pren la davantera amb la convocatòria d'una gran concentració? La raó és la sacsejada del vesper de l'expresident José María Aznar. El seu "basta ya" ha sonat com un crit de guerra a què estan acudint un per un els barons territorials, augmentant així la pressió cap a Gènova.

La primera ha estat Isabel Díaz Ayuso, que fa temps que marca perfil davant el taimat Feijóo. El segon ha estat el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, una cosa significativa pel cisma obert entre ell i Feijóo. Això evidencia més que mai que hi ha dos pepés, i que un s'està imposant a l'altre.

Feijóo prefereix la via institucional

En el cercle més íntim de Feijóo tenen seriosos dubtes sobre els beneficis que reportaria sortir ara al carrer. A la memòria hi ha la recollida de firmes contra l'Estatut sota el mandat d'Aznar, que va convertir molts nacionalistes catalans en independentistes. Temen que ara les mobilitzacions facin despertar el processisme quan està tocat de mort.

A més, Gènova havia traçat un meticulós pla centrat en l'ofensiva institucional contra els plans de Sánchez i Puigdemont. Aquest consistia a presentar mocions als parlaments i als ajuntaments, i utilitzar la majoria absoluta al Senat.

Però el missatge d'Aznar ha fet volar pels aires l'estratègia de la contenció. Ayuso i Fernández han pres la davantera signant el “basta ya” d'Aznar i anunciant la seva assistència a la manifestació. Tot i que segueix havent-hi líders territorials reticents, que pensen que aquesta estratègia beneficiarà Vox.

Un nou projecte per a Catalunya

Al PP hi ha amplis sectors que pensen que la mobilització als carrers o figures com la d'Aznar radicalitzen el votant conservador. I en radicalitat sempre acabarà guanyant Vox. Això és el que va passar amb la històrica marxa de Colom, que només va servir per fer pujar els d'Abascal i reactivar l'independentisme.

Feijóo es podria recolzar en aquests barons per seguir amb la seva estratègia i renunciar als carrers. Però la presència d'Ayuso i Fernández suposa un desafiament. Per això, la direcció s'ha vist obligada a deixar-se arrossegar per l'espiral i encapçalar el descontentament popular.

Tot i així, a Gènova continuen pensant que és prioritari recompondre l'espai conservador i constitucionalista a Catalunya. La idea és obrir una nova etapa amb un projecte atractiu de reactivació econòmica i pau social. I el primer pas és llimar els radicalismes, per exemple substituint l'actual cúpula del PP català.