Per què l'avortament torna a ser un camp de batalla entre l'esquerra i la dreta

En plena ofensiva neoconservadora per guanyar la batalla cultural, l'esquerra recupera el dret a l'avortament com a pols ideològic a la dreta. França ha esdevingut el primer país del món a convertir l'avortament en un dret constitucional. En plena campanya electoral, Joe Biden promet ampliar el dret a l'avortament als Estats Units.

L'esquerra europea i mundial ha saludat amb entusiasme el blindatge constitucional de l'avortament a la Constitució francesa. De fet, Emmanuel Macron ha fet un pas més i ha anunciat la seva intenció de legalitzar l'eutanàsia al país. El president intenta remuntar a les enquestes amb la guerra contra la ultradreta com a teló de fons.

El mateix passa a Biden, que necessita estimular el votant demòcrata per tancar el pas a una possible volta de Donald Trump a la Casa Blanca. La reivindicació del dret a l'avortament a França i als Estats Units ha provocat la reacció al bàndol contrari. Els conservadors es tornen a mobilitzar contra l'avortament, que dècades després continua sent un camp de batalla ideològic entre l'esquerra i la dreta.

El dret a l'avortament 'contra els nacionalismes autoritaris'

La batalla també ha arribat a Espanya. Sumar ha proposat seguir els passos de França, mentre que aquest cap de setmana més de 500 entitats proveïdes s'han manifestat a Madrid contra l'avortament. La polèmica també ha esclatat a Andalusia, on Vox acusa el PP de rendir-se a l'esquerra després que la consellera d'Igualtat recolzés obertament el dret a l'avortament.

Isabel Díaz Ayuso ha tornat a erigir-se com a veu autoritzada al PP, en negar que el pas fet per França sigui “cap avenç” i afirmar que “la nostra defensa és de la vida”. Ho ha fet a més a més en un fòrum amb ressò internacional, com és el Congrés del Partit Popular Europeu celebrat a Bucarest. El debat sobre l'avortament torna a centrar la lluita entre l'esquerra i la dreta en vigílies de les eleccions al parlament europeu.

A Polònia, un país dominat des de fa anys per la ultradreta, l'esquerra torna a aixecar ara la bandera de la legalització de l'avortament. Amnistia Internacional ha saludat el blindatge constitucional de l'avortament a França com un “bastió davant dels moviments antidrets”. Els mitjans de l'establishment progressista defensen també sense fissures aquest pas, contra l'auge dels nacionalismes autoritaris ( El País dixit).

Drets reproductius contra dret a la vida

El debat entorn de l'avortament és antic i contraposa la defensa històrica del feminisme dels drets reproductius enfront dels moviments provida del conservadorisme d'arrel religiosa. L'esquerra defensa que el dret de la dona sobre el propi cos preval sobre qualsevol altra consideració. La dreta esgrimeix que ningú no té dret a interrompre la vida d'un ésser des de la seva concepció fins a la seva mort.

Si ara l'avortament torna a ser motiu d'enfrontament és entre altres coses perquè l'esquerra ha fet del feminisme l'avantguarda de la seva lluita ideològica. Des de la ideologia de gènere, es posen al centre de l'agenda política qüestions que ja ho estaven fa cinquanta anys, com ara els drets reproductius. L'esquerra utilitza així els senyals d'identitat per lluitar en un terreny advers contra la dreta autoritària en auge.

La nova dreta combina els conceptes ideològics tradicionals de la defensa de la vida amb les noves teories de la conspiració, com ara la de la substitució demogràfica. Defensen que hi ha una conspiració mundial per reduir la població i, en el cas d'Europa, substituir-la per altres civilitzacions com la musulmana. Això explica perquè l'avortament, mig segle després, torna a ser motiu d'enfrontament entre una esquerra en reculada i una dreta en ascens.