L'avís que s'ha tornat viral sobre els perills de perseguir els 'delictes d'odi'

L'assassinat d'un nen a Mocejón, Toledo, ha esdevingut un debat polític i fins i tot jurídic.

Poc després del crim, les xarxes es van omplir de comentaris i especulacions sobre la nacionalitat del presumpte assassí. Per part seva, els partits de l'establishment van guardar un interessat silenci davant la possibilitat que l'assassí fos estranger. Quan es va descobrir que era espanyol, van sortir en tromba a denunciar que hi ha delictes d'odi, racisme, extrema dreta, etc.

Però el més rellevant del cas és que l'Estat aprofita ara la situació per intentar controlar les xarxes socials. Res de nou, en realitat. Les xarxes socials són un espai de llibertat amb què el poder polític no es porta gaire bé.

L'encarregat d'anunciar aquesta possible mesura ha estat el fiscal de Delictes d'odi. En una entrevista radiofònica, va parlar de tenir identificats tots els usuaris per, en teoria, acabar amb els comptes anònims.

Com sempre, el diable està en els detalls i així ho ha denunciat una figura viral com Iván Espinosa de los Monteros.

Més control de l'Estat

El que va ser una de les cares més conegudes de Vox s'ha tornat a fer viral exposant la seva opinió sobre aquesta proposta de control de les xarxes socials. Ni més ni menys que ha qualificat la situació de “passos cap al totalitarisme”.

Espinosa de los Monteros argumenta que el quid de la qüestió és la definició d'odi. Encara més, que aquesta indefinició pot ser una font d'arbitrarietat censora en funció de la ideologia del poder de torn. A partir d'aquí, "començaran per prohibicions a la llibertat d'expressió", adverteix l'ex de Vox.

En aquest sentit, Espinosa de los Monteros també li ha llançat un dard al PP, que ja ha dit que està a favor de la mesura. Acusa els populars d'acceptar aquesta mesura sense dir ni piu per obtenir així “el seu carnet de demòcrata (una altra vegada)”.

Per la resta, encara cal veure com es concretarà aquesta mesura, si és que es concreta. No sembla gens fàcil. Entre altres raons, perquè el propietari de X, Elon Musk, no es caracteritza perquè ser precisament amic de l'esquerra i de la Unió Europea. No és el primer govern que li va amb exigències de control.