ERC, la riota del món de la política: ara pel 'concert econòmic'

Tots els partits es caracteritzen per alguna cosa concreta. Junts, per exemple, per la seva hipocresia: demonitzen ERC per pactar amb el PSC mentre ells sostenen el Gobierno de Pedro Sánchez. La CUP, per posar un altre exemple, es caracteritza per viure en un món paral·lel: des de proposar prohibir els gegants per colonialistes fins a criticar la selectivitat perquè fomenta la “meritocràcia”. I després tenim ERC, que és el partit que es caracteritza per ser la riota del món de la política.

Aquest dimecres, la vicepresidenta del Gobierno, María Jesús Montero, assegurava que l'acord sobre finançament subscrit per ERC i el PSC per investir Salvador Illa “no és ni un concert econòmic ni una reforma del sistema de finançament”. Vaja, que la suposada principal contrapartida perquè els republicans donessin el seu vot a Illa és poc menys que paper mullat.

Les paraules de Montero, és clar, formen part de la lluita pel relat. Moncloa no vol enfadar la resta d'autonomies i jugarà a despistar sempre que pugui amb aquesta qüestió perquè no salti pels aires la fràgil majoria que té Pedro Sánchez al Congrés. Ja veurem com es concreta aquest acord de finançament pactat, però ara com ara, ERC va perdent el relat mentre Salvador Illa ja està decorant al seu gust el Palau de la Generalitat.

En això de perdre relats, ERC en són uns experts. No els ha servit de res untar tot mitjà de comunicació possible amb milions d'euros públics que gestionaven des del Govern els últims anys (sigui via subvencions o via publicitat institucional). La idea que ha calat des de fa temps al món indepe és que han investit Illa a canvi de (gairebé) res. I a Madrid ningú no els creu perquè el mèrit de treure contrapartides a Pedro Sánchez se l'emporta sempre Junts (encara que de moment només han aconseguit una amnistia que per ara no cobreix Puigdemont i uns 'pinganillos' al Congrés. Perquè ni hi ha català a Europa i ni rastre del traspàs de competències en immigració).

En aquest sentit, la batalla pel relat entre ERC i Junts és curiosa. Perquè mentre els republicans fa anys que abracen el sanchisme (pactant indults, amnisties, pressupostos i investidures), ara els juntaires estan seguint el mateix camí. Però qui s'emporta l'etiqueta de 'botiflers', 'venuts' i 'crossa del PSOE' són ells i no els de Puigdemont.

A més, ERC té un altre problema en la qüestió del relat. Mentre que Junts, almenys, pot amenaçar Pedro Sánchez de tombar el seu Gobierno (que no ho faran i molt menys mentre el Constitucional no es pronunciï sobre l'amnistia), els republicans no tenen marge de maniobra. És evident que mai faran caure Sánchez i, ni de bon tros, pactarien una moció de censura amb el PP. Així que estan atrapats. Per aquest motiu sonen poc creïbles les amenaces dels republicans al Gobierno després de les paraules de Montero. Raquel Sans ha dit que "el PSOE necessita el suport d'ERC. Si incompleixen la seva paraula, ERC retirarà el seu suport i hauran de convocar eleccions". Això sí, admeten que el concepte "concert econòmic" no surt literalment al text de l'acord. Per tant, tot i defensar que ho tenen pactat, estan admetent que Montero té raó.

Evidentment, després de les paraules de María Jesús Montero, les crítiques (i mofes) a ERC no s'han fet esperar, sobretot de l'espai indepe. I el denominador comú era clar: ni un mes després de l'acord, el Gobierno rebaixa el pacte que van firmar per investir Illa. Això no vol dir que els propers mesos no hi hagi moviments i que el PSOE acabi cedint en alguna cosa (encara que allunyat d'aquest "concert econòmic" del qual presumien els republicans). Però, ara mateix, i per enèsima vegada, ERC ha perdut el relat i s'ha convertit, també per enèsima vegada, en la riota de la política. Quelcom que ja és marca de la casa.