La Vanguardia marca el camí de l'esquerra catalana: replegament i pèrdua del relat

Espanya i Catalunya no són ni de bon tros originals. Per contra, les dinàmiques que ara governen el nostre món s'originen als Estats Units i, després, ens arriben amb retard. Sense anar més lluny, el concepte mateix del 'wokisme' sorgeix i s'expandeix des de les universitats nord-americanes.

I si l'origen ens arriba amb retard, encara més els seus efectes. El que va passar ahir amb La Vanguardia i moltes figures progressistes n'és un bon exemple. Com és sabut, la històrica capçalera del Grup Godó decidia ahir abandonar la xarxa social X, cosa que van emular diversos polítics progressistes.

“Aquesta xarxa social s'ha convertit en una plataforma on troben una caixa de ressonància les teories de la conspiració i la desinformació”, va explicar el diari. En aquest sentit, també cal destacar una columna que va publicar el seu director, Jordi Juan, després de la victòria de Trump i que portava per títol Elon Musk ens ha guanyat. El que venia a dir el director de La Vanguardia és que les xarxes socials han guanyat la partida als mitjans com a prescriptors d'informació.

Com diem, aquesta decisió no és original. Per contra, la decisió del Grup Godó arriba un dia després que The Guardian fes el mateix. De fet, la decisió i els arguments eren calcats, amb la diferència que La Vanguardia és un actor molt més secundari.

Aprofitant l'estela de La Vanguardia, diversos polítics (i algunes institucions) de l'ecosistema polític català també anunciava la seva retirada. Raquel Sans, l'Institut Ramon Llull o Jéssica Albiach, per exemple, anunciaven la seva sortida i començaven a fer publicitat de la nova xarxa social, Bluesky:

Un camp de batalla perdut

En realitat, la qüestió és simple: tots aquests actors polítics i socials han perdut una parcel·la de poder que els resultava indispensable. Ara ja no tenen el monopoli de la comunicació i han deixat de ser l'únic intermediari informatiu. Per contra, des que va aparèixer internet han de passar pel cèrcol de les plataformes digitals.

Així mateix, una part molt destacada del públic de les xarxes socials és públic jove fins al punt que molts d'aquests joves ni han crescut amb la premsa escrita. Això explica que àmplies capes de la societat no percebin cap autoritat als mitjans tradicionals. Perquè si alguna cosa ha quedat constatat és que els mitjans de comunicació són totalment dependents del poder polític que els finança.

A més de la victòria de Trump, que Musk va dissenyar i promocionar, l'efecte més destacat d'aquest nou repartiment de poder és que l'esquerra 'woke' està en plena reculada. El cas català és clar. A més de la fi de la majoria processista, les darreres eleccions han constatat com les esquerres d'ERC, Comuns i CUP estan de capa caiguda.

Finalment, la conseqüència que cal esperar d'aquesta situació és un allunyament més gran de la realitat per part de l'elit. Fins ara, els avisos han estat constants: Milei, Meloni, Trump, Le Pen, entre d'altres. Davant d'aquesta nova realitat social i política, l'esquerra i l'establishment en conjunt han optat per una estratègia de pur replegament.