Assenyalen la incoherència de la CUP pel seu darrer vídeo: 'Espanya ens roba'

Tot i que la seva situació ha quedat eclipsada per Junts i ERC, la CUP també viu la fi del processisme, o almenys de la majoria processista.

A més, en el cas dels anticapitalistes, el partit ve d'una època de fortes tensions internes, que es van sintetitzar al “procés Garbí”. Això explica que la CUP també vagi a la recerca de visibilitat i un discurs. Pel que sembla, la CUP s'ha posat a rebuf de l'acord entre el PSC i ERC per armar aquest discurs propi.

Més en particular, s'han concentrat en el debat sobre el nou model fiscal per a Catalunya, del qual hi ha seriosos dubtes sobre la seva naturalesa i els seus objectius. En qualsevol cas, la CUP ressuscita ara l'Espanya ens roba.

Torna el debat fiscal

En un vídeo publicat a xarxes socials, la delegació de la CUP a les comarques gironines denuncia l'espoli fiscal que pateix Catalunya. Un espoli, explica el militant que surt al vídeo, “equivalent a tot el pressupost d'Educació, Salut i Benestar”

"Són diners", continua el cupaire, "que podríem utilitzar per tenir un parc d'habitatge públic, acabar amb els barracons o fer funcionar Rodalies". Així mateix, denuncia que les dades fiscals no són públiques, cosa que constitueix un antic element de debat en aquesta qüestió:

En línies generals, és un discurs que ja no sorprèn a ningú a Catalunya. I encara menys que ho repeteixi un partit processista com la CUP. El que ha sorprès molts usuaris ha estat una referència contradictòria a la “solidaritat”.

Segons explica el militant que surt al vídeo, l'argument de la solidaritat amb la resta d'Espanya és fal·laç perquè “la solidaritat no es pot forçar”. Això ha portat més d'un a preguntar-se què passa aleshores amb les enormes pujades d'impostos que demana la CUP

"A veure si això que 'la solidaritat no pot ser forçada' ho aplica la CUP als tipus impositius com l'IRPF, Successions, Patrimoni…", deia algun usuari amb sorna. Altres usuaris, en canvi, assenyalaven el perill que aquest argument també el facin servir les classes més acabalades.

“A Pedralbes t'aplaudiran amb aquest discurs”, “Repartirem la indústria primer i recuperarem la gent que es va haver d'anar de les regions pobres”.