L'assassinat de Charlie Kirk alerta d'un augment de la violència de l'esquerra radical

L'assassinat a trets de l'activista conservador Charlie Kirk ha causat un gran impacte als Estats Units i a la resta del món. El trumpisme alerta d'una "guerra civil" provocada per l'esquerra radical, mentre el globalisme 'celebra' l'atemptat. Més enllà del context dels Estats Units, l'assassinat de Kirk confirma un auge de la violència política desfermada per l'extrema esquerra arran de la pèrdua de la seva hegemonia mundial.

Les alarmes van saltar el 15 de maig de 2024, quan el primer ministre eslovac Robert Fico va ser tirotejat en un intent d'assassinat. El mateix Fico ha comparat l'atemptat contra Kirk amb el seu: "Si no tens una opinió correcta per als progressistes o els liberals, et disparen".

Fico lidera un partit originàriament socialdemòcrata que ha evolucionat cap a posicions més conservadores i euroescèptiques. Amb el lema "estabilitat, ordre i seguretat social", Fico s'alinea en l'anomenat eix de Visegrad juntament amb Viktor Orban. L'home que va intentar assassinar-lo feia anys que participava en manifestacions progressistes contra el seu govern.

Un altre assassinat polític consumat va ser el de Miguel Uribe, precandidat del partit conservador colombià a les eleccions presidencials. Tot i que la investigació continua en curs, s'atribueix l'atemptat a les tensions al país per les reformes del president d'esquerres Gustavo Pietro. Uribe era un crític habitual de Pietro, així que molts assenyalen l'entorn del president per l'atemptat que van executar diversos sicaris.

L'escalada de violència dels últims mesos coincideix amb un auge de les tendències ultraconservadores al món, i l'enfonsament del globalisme progressista. El canvi de tendència, el que alguns anomenen "pendulasso", ha disparat els nervis de l'esquerra radical.

Creix el terrorisme de l'extrema esquerra

En el cas d'Europa, els últims informes d'Interpol confirmen que l'esquerra radical és, juntament amb el gihadisme, l'amenaça principal per a la seguretat. El terrorisme islamista continua liderant de llarg el nombre d'atemptats i intents d'atemptat en sòl europeu. Al darrere ve l'extrema esquerra, que protagonitza més atemptats que l'ultradreta.

Això es complementa amb una violència política física i verbal, amb atacs a seus i líders de partits conservadors. A Catalunya, sense anar més lluny, els últims informes oficials alerten d'un repunt de la violència política dirigida sobretot contra aquells considerats dissidents.

A Catalunya, les seus del PSC continuen sent les més vandalitzades per atacs procedents sobretot de l'independentisme. Aquests últims dos anys, però, s'ha notat un canvi de tendència. Ara els atacs es dirigeixen més a partits com PP, Vox i Aliança Catalana, amb atacs perpetrats sobretot per l'esquerra radical.

L'assassinat de Kirk ho canvia tot

Els experts no dubten a assenyalar l'assassinat de Charlie Kirk com un avís al trumpisme. No cal oblidar que el mateix Donald Trump ha estat objecte de tres intents d'assassinat. És significatiu que després de l'assassinat, líders d'opinió i mitjans de l'esquerra (també a Catalunya) justifiquessin o relativitzessin l'atac.

Alguns apunten que la "guerra civil" de la qual es venia parlant ja és una realitat als Estats Units. Però el problema va més enllà i té a veure amb l'ús de mètodes violents per atemorir la dissidència política. Trump ha anomenat l'esquerra "el partit de l'assassinat".

Els nervis de l'esquerra i el globalisme tenen a veure amb la pèrdua de la seva hegemonia, tant política (a les eleccions) com de relat. Les xarxes socials, fora del seu control, han substituït els mitjans convencionals que servien per disciplinar les masses. L'assassinat de Kirk té a veure amb això, assenyalar la dissidència mitjançant l'exercici del terror.