El crim d'una dona a Lleida mostra el fracàs del bonisme i els límits de la reinserció

El passat diumenge a la tarda, segons detalls revelats per El Caso, un home xop de sang es va presentar a la comissaria dels Mossos de Lleida assegurant haver matat una dona. Quan els agents es van desplaçar fins a l'immoble, al centre de la ciutat, van descobrir el cadàver d'una dona a qui li havien tallat el coll. Assassí i víctima vivien junts, encara que no hi ha indicis que fossin parella i els Mossos d'Esquadra han iniciat una investigació.

El rellevant d'aquesta notícia és la identitat de l'assassí confés. Es tracta de Mario Casteras, un delinqüent habitual de 65 anys que el 2001 va ser condemnat per l'assassinat d'un altre pres mentre es trobava intern a la presó de Lleida. Tot i haver intentat fugir i haver protagonitzat diversos aldarulls durant tots aquests anys, ara es trobava en llibertat gaudint d'un tercer grau.

La presència al carrer d'una persona amb una evident incapacitat d'adaptació social torna a retratar un sistema penal especialment garantista. Un sistema que es preocupa més pel benestar de qui comet un delicte que de la protecció de les seves possibles víctimes.

El problema no és nou, ja que ve arrossegant-se des de fa anys amb casos sonats com l'assassinat de dos policies nacionals a mans d'un psicòpata a Bellvitge, el 2005, mentre gaudia d'un permís penitenciari. Els experts van reconèixer en aquell cas que havien fallat tots els protocols, però el sistema continua igual i les conseqüències salten a la vista.

Un altre error clamorós

Mario Casteras complia una condemna menor quan l'any 2000 va matar a cops un altre intern al gimnàs de la presó de Lleida. Després de ser condemnat a quinze anys i intentar fugir de la presó sense èxit, va ser traslladat al penal de Figueres. Allà va fer una vaga de fam per tornar a Lleida, i va iniciar un periple pel sistema penitenciari fins a rebre el tercer grau i quedar en llibertat el 2022.

El seu retorn al carrer va ser de tot menys harmònic, acumulant diversos aldarulls que van engrandir el seu historial d'antecedents. L'homicidi anterior, la fugida de la presó, els incidents i la mala conducta eren motius més que suficients per dubtar de la seva reinserció. Però Casteras es va beneficiar del sistema bonista, i ara cal sumar a la història l'assassinat d'una altra persona.

El millor exemple per veure fins a quin punt el bonisme impregna tots els racons del sistema a Catalunya és el reportatge sobre Casteras al diari Ara. A 'Tornar a viure després de la presó' humanitzaven aquest delinqüent, que assegurava que només volia viure tranquil. El crim d'una dona a Lleida obliga a revisar protocols, però també a obrir un debat social sobre la reinserció d'alguns reus.