L'apunyalament d'un professor exposa el fracàs del bonisme a Catalunya

L'agressió amb arma blanca a un professor a l'Institut Escola La Mina, a Sant Adrià, ha tornat a evidenciar una realitat alarmant. La violència a les aules ja no és un cas aïllat, sinó un símptoma d'una crisi més profunda. A Catalunya, el ‘bonisme’ institucional ha deixat els centres educatius sense eines reals per afrontar una situació insostenible.

L'agressió va tenir lloc dimarts passat i, tres dies després, professors, famílies i veïns es van concentrar per denunciar la manca de seguretat. La comunitat educativa va exigir mesures urgents, tant físiques com psicològiques, per garantir el seu benestar. Docents i treballadors asseguren sentir-se vulnerables i desemparats.

El més preocupant és que el professorat denuncia un clima d'amenaces constants, insults i agressions. És a dir, no és només una qüestió puntual. Segons els mateixos docents, treballar en alguns centres de Catalunya s'ha convertit en una activitat de risc. Assistim a un altre dels efectes negatius del model pedagògic vigent.

De fet, la directora del centre, Marta del Campo, parla d'una pèrdua generalitzada de respecte cap al professorat. Sosté que el projecte educatiu està consolidat, però que les agressions han sembrat la por. Assegura que la comunitat educativa està emocionalment afectada, més si tenim en compte que el professorat és un sector que ja presenta altes taxes de malestar psíquic i mental derivat de la seva tasca.

Tot i l'acompanyament psicològic que la direcció del centre agraeix, la majoria del claustre se sent abandonada. Els professors alerten que ja no és un centre el que està en perill. La violència s'estén per diferents instituts de Catalunya, especialment en barris amb alts índexs de vulnerabilitat.

Una altra cara del col·lapse

Aquest nou episodi posa en dubte per la via dels fets l'enfocament oficial de les polítiques educatives. Són els mateixos docents els que denuncien que els discursos de tolerància s'imposen a la realitat dels centres. És un clar exemple del que passa quan la ideologia pedagògica se situa per damunt de la realitat educativa.

I l'agressió al professor a La Mina, com expliquen els docents, no és només un fet aïllat. Per la seva banda, el silenci institucional davant d'aquests fets només alimenta la sensació d'abandonament. Com resulta evident per a pares i professors, les autoritats públiques no es separen d'un discurs políticament correcte i que alimenten per necessitat electoral.

En aquest sentit, un dels exemples més sagnants el vam veure amb l'anterior Govern d'ERC, quan van sortir els resultats PISA i catalans. Com molts recordaran, el Govern va dir que els mals resultats es devien a un excés d'alumnes nouvinguts a la mostra. Al cap de pocs dies, van haver de recollir cable i canviar de discurs.