La darrera del processisme: una conselleria del català

Els acords de govern entre socialistes i independentistes han intensificat la qüestió del català, tema molt sensible a Catalunya. La llengua ha estat des de sempre el motor del nacionalisme català. L'independentisme denuncia la situació de marginació i declivi que pateix l'idioma català davant de la pressió del castellà.

Un dels fars que guia el nou processisme és Antoni Bassas, insigne periodista que ara asseu càtedra des de la tribuna de l'Ara, diari de referència del règim. La seva darrera anàlisi es titula “President, posi la conselleria del català”. Aquesta és la nova ocurrència del processisme, més necessitat que mai de projectes i il·lusió.

I atenció, perquè Antoni Bassas està a punt de ficar-se en un bon jardí (tal com està l'ambient): “Quan ERC va crear el departament de Feminismes, ho va justificar perquè deixant que el feminisme fos transversal a totes les conselleries no se n'obtenia un impuls polític clar dʻuniforme. Si allò va valer per al feminisme, no val per a la llengua?

Més guinguetes, ara per al català

Més enllà de la comparació arriscada entre el català i el feminisme, Bassas posa a sobre de la taula la reclamació d'un departament exclusiu del català. El Govern ja destina suculentes subvencions per a plataformes i oenagés que promocionen el català. O per a mitjans de comunicació exclusivament en llengua catalana.

Però al directiu de l'Ara no li sembla prou, i reclama una aposta més decisiva (més malbaratament) per a la llengua catalana. “El català no pot ser només un dret”, argumenta, “sinó també un deure”. En les seves pròpies paraules, “cal més català al carrer, i aquí és on trobem a faltar el President i el Govern”.

Antoni Bassas no es talla i demana posar tots els recursos possibles al servei del català. Per això es dirigeix directament al Govern de la Generalitat i al president, Pere Aragonès, per demanar que faci el mateix que va fer en crear la Conselleria de Feminismes. Una proposta temerària, d'acord amb la ineficiència del departament que dirigeix Tània Verge.

El lobby del català i les subvencions

Antoni Bassas adverteix que el català té dos problemes. Un és el de la demografia, ja que “tres de cada quatre catalans són descendents de la immigració”, i el 45% de la immigració és castellanoparlant. L'altre és el de llei, perquè “mentre Espanya sigui un estat de matriu castellana, el català no serà mai una obligació com sí que ho és el castellà”.

El periodista fa referència a l'incident que va tenir lloc en un partit de futbol a Mallorca. L'entrenador d'un dels equips va ser expulsat per parlar en català l'àrbitre, que va fer constar a l'acta “faltes de respecte”. Bassas conclou que això és una mostra del “monolingüisme mental i menyspreu al català”.

La realitat és que al voltant del català es mou tot un lobby que acapara subvencions i diners públics a dojo. Plataforma per la Llengua, l'oenagé del català, va ingressar el 2022 prop d'un milió en ajudes públiques i se'n va gastar 1,8 milions en sous. La Generalitat puja any rere any les subvencions a la promoció del català.