Feijóo, Sánchez i també Catalunya se la juguen avui a les eleccions a Galícia

Aquest diumenge se celebren les eleccions a Galícia. Es tracta de la primera cita a les urnes després del pacte de Frankenstein 2.0 i les concessions del PSOE als partits processistes. En definitiva, és la primera prova de foc per al 'sanchisme' i també per a un Alberto Núñez Feijóo que es juga més del que sembla. Mentrestant, Catalunya estarà pendent del que passa a terres gallegues, ja que l'ona expansiva del que pugui passar a Galícia podria arribar fins al Parlament.

Les enquestes, en línies generals, marquen més o menys la mateixa tendència. Tots auguren un triomf del PP d'Alfonso Rueda. Tot i això, els dubtes estan en si el successor de Feijóo serà capaç d'aconseguir la majoria absoluta, que és gairebé l'única fórmula que té per seguir governant.

El sanchisme contra el PP

Mentrestant, el 'sanchisme' aspira a donar el sorpasso i imposar-se als populars. Ho faria amb un BNG a l'alça, liderat per Ana Pontón, que tot apunta que quedarà segona. Un PSOE en descens i un Sumar que es mouria entre aconseguir o no representació, completaria un 'tripartit' al qual només les enquestes més optimistes els donen opcions de guanyar. Això sí, la tendència dels últims dies fa que ningú tingui valor de jugar-se-la i descartar un possible triomf del 'sanchisme' davant del PP.

Si això passés, la credibilitat d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP quedaria en dubte. Perquè, més enllà que no sigui ell el candidat, perdre la Xunta seria un cop difícil de pair per a tot el partit. Primer, perquè és el feu del mateix Feijóo. Segon, perquè la formació que ell lidera hauria estat incapaç de capitalitzar el descontentament general per les concessions de Sánchez als processistes. I tercer, perquè si s'arriba a aquest punt, tothom tindrà clar que haurà estat, en part, per la polèmica respecte al flirteig que va tenir amb ERC i Junts, en què hi va haver presumptes oferiments d'indults i fins i tot va estudiar això de l'amnistia durant 24 hores.

Pedro Sánchez, per part seva, ho fia tot al BNG. Ningú qüestiona la important patacada que patirà el PSG, però si aconsegueix els diputats necessaris per donar la presidència als nacionalistes gallecs, es donarà per satisfet. Al capdavall, el 'sanchisme' es basa simplement a frenar “l'extrema dreta i a la dreta extrema” al cost que sigui. En aquest sentit, el president del Gobierno juga sobre segur. Si el Frankenstein guanya, s'apuntarà el punt. I si perd, sempre podrà dir que era l'escenari esperable atesa la força que històricament té el PP a Galícia. Evidentment, fer autocrítica o assumir el desastre no entra als seus plans.

Catalunya també se la juga

El que passi a Galícia afectarà també Catalunya, que en un any -com a molt- celebrarà les eleccions al Parlament. D'una banda, i encara que sembli contradictori, una derrota del PP reforçarà el partit a Catalunya. Alejandro Fernández representa la línia dura davant la política de cops de volant de Gènova, en què un dia critiquen els processistes i l'altre li paren la mà. De fet, en aquest sentit, el PP català ja ha guanyat: ni que guanyi Rueda pels pèls, l'estratègia moderada de Feijóo estarà més en dubte que mai. I es posarà en valor l'estratègia de confrontació clara i directa amb els processistes que representa Alejandro Fernández.

Encara més, la situació en què s'ha ficat Feijóo també pot tenir les seves conseqüències a Vox. Després de moltes enquestes en què vaticinaven que els d'Abascal gairebé no sumarien l'1% dels vots, els últims sondejos a Galícia els auguren un ascens a última hora. Segurament no li doni per entrar al parlament gallec. Tot i això, si es confirma aquest augment d'intenció de vot per a Vox a la recta final de la campanya, serà una dosi d'optimisme per a la formació conservadora en uns mesos convulsos, amb crisis internes, dimissions, reestructuració del partit i unes projeccions electorals poc optimistes. Quan inicies una cursa electoral amb tantes males previsions, qualsevol cosa que no sigui fracassar ja té un regust positiu.

Per tant, una tendència a l'alça –encara que es quedin sense recompensa– permetria Vox afrontar l'any electoral a Catalunya amb forces. I és que és al Parlament on tot el partit a escala nacional té posades gran part de les seves esperances -igual que a les eleccions europees-.

Després, tindrem a l'eix de l'esquerra (ERC, CUP i Comuns), que se celebrarà com un triomf que el BNG aconsegueixi (si ho aconsegueix) uns resultats que li permetin governar. Tot això, encara que la realitat dels nacionalistes gallecs, amb una tendència a l'alça, sigui completament contrària a la que mantenen aquestes formacions progressistes a Catalunya.

Finalment tenim Junts, que en aquest joc de les eleccions a Galícia tenen poc a guanyar i a perdre. Igual que Ciutadans, que no es presenta a les gallegues mentre segueixen centrats a les europees del juny i les catalanes d'aquí a uns mesos. Mentrestant, el PSC també ha d'estar a l'aguait perquè queda clar que l'estratègia de Sánchez de governar a qualsevol preu sembla que tindrà conseqüències per a les delegacions territorials socialistes.