Neguit al PSOE davant la por d’un 2026 negre: creix la pressió sobre el búnquer de Pedro Sánchez

Les eleccions extremenyes han obert un nou cicle electoral que apunta a catastròfic per al PSOE. De fet, la debacle socialista a Extremadura ha confirmat les pors sobre l'impacte que la corrupció a l'entorn de Sánchez pot tenir als territoris. El pànic a un 2026 negre, amb eleccions a Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, augmenta la pressió sobre les més altes instàncies del partit.

Fa temps que Pedro Sánchez ha bunkeritzat el partit reduint les funcions executives a un cercle reduït de màxima confiança. Però ni així ha aconseguit reduir la pressió creixent des que va esclatar l'escàndol de Santos Cerdán perquè convoqui eleccions anticipades. Una pressió exercida per gairebé tots els barons excepte Salvador Illa, i bona part de l'executiva -fins i tot els seus afins.

Pedro Sánchez se n'ha anat de vacances i els seus ministres han reduït l'activitat al mínim fins a la tornada de vacances. Però la crisi continua aquí. Els espanyols acomiadaran 2025 sense pressupostos a la vista i amb un Gobierno en flames que sobreviu només per l'obsessió de Sánchez.

Augmenta la pressió sobre Sánchez

Però cada vegada es fa més inviable que Sánchez pugui esgotar la legislatura, i la pressió no arriba només de fora sinó de dins del mateix PSOE. Persones properes al president han advertit del risc cada vegada més real que la crisi s'endugui per davant les expectatives electorals a Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. Places importants, totes elles, per frenar la descomposició del partit.

En les altes esferes temen que el PSOE entri en un procés irreversible de pèrdua d'influència als territoris. Un procés resultat de la crisi del sanchisme, però que no es resoldrà només amb el relleu de Sánchez. Podríem parlar d'una crisi sistèmica.

És simptomàtic que fins i tot Salvador Illa, el seu baró més fidel, s'hagi volgut distanciar dient que la crisi no l'afectarà perquè "el PSOE i el PSC són partits diferents". Un altre símptoma que alguna cosa no va bé i que Sánchez cada vegada està més sol. L'avançament electoral, que fins ara no convenia als socialistes catalans, ara comença a semblar cada vegada una opció millor. 

Per evitar-ho, creuen que cal actuar com més aviat millor i amb mesures contundents. Fora del búnquer ha quallat la idea sobre la necessitat d'eleccions anticipades per donar un nou impuls al partit i donar opcions al PSOE d'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. Aquesta idea acorrala un Pedro Sánchez cada vegada més sol, institucionalment i orgànicament, però la decisió és a les seves mans.

La recent crisi d'imatge de Feijóo, després de la revelació dels seus missatges amb Mazón, reforça la idea dels pesos pesants del PSOE. Amb un Feijóo debilitat i les relacions entre PP i Vox en crisi, és el moment de convocar eleccions i intentar salvar el poc que queda. 

Fins on vulguin ERC i Junts

Sánchez intenta resistir a les pressions reiterant el missatge de tranquil·litat i traslladant el pes de la responsabilitat als seus socis. El president insisteix al seu entorn que convocar ara eleccions donaria una imatge de debilitat i envalentiria la dreta. A més, li impediria culminar la seva obra de govern i presentar fites en la campanya electoral.

En una cosa té raó Sánchez, i és que si no hi ha causa de força major la responsabilitat última recau en els seus socis. ERC i Junts no estan per la feina de fer caure el Gobierno, però la legislatura és en punt mort i l'aparició de noves informacions els arrossega al desastre. Caldrà veure quant decideixen aguantar, però Junqueras i Puigdemont saben que caure amb Sánchez seria desastrós per a ells.

Tot dependrà de les informacions que vagin sortint sobre la corrupció, i els resultats electorals. Si la justícia continua estrenyent el cercle sobre el finançament il·legal, i hi ha patacades a les regions, sobretot a Andalusia, Sánchez ho tindrà realment complicat.