Muntatge amb un primer pla de Dolors Feliu cridant amb cara d'enfadada i un pla mitjà de Puigdemont mirant cap a Dolors Feliu amb cara d'incredulitat. De fons, diverses banderes estelades a la manifestació independentista
POLÍTICA

L'ANC aïlla encara més Carles Puigdemont

L'entitat sobiranista carrega durament contra la Llei d'Amnistia i acusa ERC i Junts de 'rendició'


El rebuig de l´Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la llei d´amnistia, formulat aquest cap de setmana, obre oficialment el quart espai independentista. El desafiament de l'ANC als partits processistes es podria materialitzar en pocs dies. El 14 de març finalitza la consulta als socis sobre la conformació d'una llista electoral per concórrer a les eleccions com a abanderats de la via unilateral.

Competiran al quart espai amb el nou partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, Alhora, i l'independentisme antiimmigració que representen Aliança Catalana i el Front Nacional de Catalunya (FNC). A més, hi continua havent una forta divisió interna a l'ANC. El sector crític, liderat per Lluís Llach, considera que l‟Assemblea ha de ser una eina de mobilització de la societat civil i no un partit polític més.

Els crítics s'enfronten a la direcció actual encapçalada per Dolors Feliu i Uriel Betran. Aquests consideren que els partits independentistes han traït les bases i que l'ANC ha d'oferir una alternativa per recuperar la unilateralitat. A pocs dies perquè finalitzi la consulta, fan un pas més amb la seva crítica a la llei d'amnistia.

L'ANC acusa Carles Puigdemont de rendir-se

L'ANC assenyala que la llei d'amnistia aprovada pel PSOE, Junts i ERC no soluciona el problema de fons, que és el reconeixement del dret a l'autodeterminació i el respecte per part de l'Estat a la declaració d'independència de Catalunya. L'entitat sobiranista “no accepta aquest punt i final ni aquesta rendició”. I proclama la seva voluntat de fer efectiva la independència com a continuació del referèndum de l'1 d'octubre i de les majories absolutes del Parlament en favor de la independència.

Pla mitjà de Dolors Feliu a la manifestació de l'11 de setembre de 2023 subjectant una pancarta blava i alçant el seu braç dret fent el senyal de les 4 barres de la senyera amb els dits

La direcció encapçalada per Dolors Feliu i Uriel Bertran insisteix a la paraula “rendició” per caracteritzar l'amnistia: “L'Estat ho veu com una reconciliació, la pacificació, la normalització de Catalunya. Com una llei de punt final del procés polític d'independència el punt culminant del qual va ser l'1 d'octubre del 2017”.

L'entitat carrega durament contra els partits catalans que han pactat aquesta llei per avalar la rendició en ajornar sine die qualsevol projecte d'independència. Lamenten que “amb aquesta intenció es torna a posar sobre la taula un referèndum acordat”. I afirmen que “qui guanya més amb aquesta amnistia és l'Estat espanyol, que pretén diluir el moviment independentista, debilitar-lo i liquidar-lo”.

Rumb al Parlament

L'entitat deixa clar que “no ho permetrem”, mostrant així la seva clara voluntat de concórrer a les properes eleccions per representar la via unilateral al Parlament. L'ANC vol atraure el vot de la militància d'ERC i Junts crítica amb la traïció de les adreces. A les xarxes socials ja ha començat un assetjament i enderrocament contra els partits i sobretot contra Puigdemont, gran artífex de l'amnistia.

Muntatge amb la presidenta de l'ANC amb Carles Puigdemont i Silvia Orriols als costats i al parlament català de fons

L'ANC considera que la llei d'amnistia "treu responsabilitat a l'Estat espanyol respecte a tota la repressió desencadenada contra l'independentisme" i "vol tancar en fals el procés". A les xarxes socials, independentistes radicals acusen JxCat i Carles Puigdemont d'espanyols, rates, traïdors, botiflers i venuts. Junts intenta contrarestar el descontent venent il·lusió amb la tornada de Puigdemont a Catalunya.

La divisió de l'independentisme a menys d'un any per a les eleccions catalanes amenaça seriosament les perspectives d'ERC, Junts i la CUP. Les darreres enquestes allunyen cada cop més la possibilitat d'una majoria independentista al Parlament. La paradoxa és que en un context de radicalització de l'independentisme, la política catalana avança cap a un escenari de tornada de full després d'una dècada de processisme.

➡️ Política

Més notícies: