El crit d'alarma dels pescadors a Catalunya: 'El futur és molt fosc'

Les darreres setmanes s'ha parlat molt del sector primari, sobretot ramaders i agricultors. Però què passa amb els pescadors? La situació a Tarragona, igual que a la resta de Catalunya, és especialment alarmant.

Per conèixer de primera mà com està el sector, parlem amb Antonio Amores, propietari de la barca Ivaraxa. Ell està jubilat, però el negoci ara el segueixen els seus dos fills i el seu nebot. Ells es dediquen a la pesca per arrossegament, pescant bàsicament peix blau, gamba blanca i escamarlà.

La situació de la pesca a Tarragona és molt preocupant. I el futur “és molt fosc”, ens confessa l'Antonio. L'ofensiva de la Unió Europea deixa el sector en una situació límit. I tot, per culpa de “polítiques fetes des d'un despatx”.

El fals ecologisme que mata la nostra pesca

L'excusa de l'ecologisme, que és la que s'utilitza per aplicar cada cop més restriccions al sector, no convenç l'Antonio. “Aquests ecologistes, per molts estudis que tinguin, no coneixen el mar, nosaltres sí”.

"Aquestes polítiques per preservar el mar van començar l'any 2000. En 23 anys el mediterrani no ha millorat gens, no es recupera", recorda. I deixa clar que la situació delicada del mar no és culpa del “sobreesforç pesquer. Però el més feble, en aquest cas nosaltres, hem de pagar els plats trencats”.

Les institucions europees han anat retallant jornades de pesca, sobretot per als que es dediquen a l'arrossegament. Aquest 2024, barques com les de l'Antonio tenen l'obligació de parar més de tres mesos. I per al 2025 es preveu que només en puguin sortir un 60% dels dies de l'any.

Quan hi ha aquesta veda, els treballadors van a l'atur, cobrant menys del que cobrarien si treballessin. Tot i això, els armadors, patrons i propietaris, no tenen aquesta opció i han d'esperar que arribin les ajudes d'Europa.

I aquí comença un altre calvari: burocràcia i inspeccions que fan que aquestes ajudes puguin tardar mesos o anys a arribar. Si és que arriben, és clar. Perquè estan subjectes a unes exigències que, si no compleixen, són sancionats de manera ferotge. "Tenen molt afany recaptatori, estem assetjats", es lamenta Antonio.

Ens en posa un exemple. "Si el fil que compon la malla no arriba a un gruix determinat, ho consideren pesca il·legal. Per un mil·límetre, et requisen les pesca de tot el dia i t'obren un expedient sancionador que, com que és una falta greu, és de mínim 3.000 euros. Porto pagats 14.000 euros en sancions", es queixa.

Però és que, a més, això no és tot. "A sobre et retiren el que has de cobrar per la veda. Són 20.000 euros que no veurem mai". Una quantitat de diners que se li han de sumar a la sanció com a tal. "D'alguna manera ens estan dient que pleguem", diu resignat. I mentre a Europa cada cop hi ha més restriccions, "entra i surt peix sense condicions acceptables" de països de fora, com és el cas dels de l'Àfrica.

També se senten desprotegits pel govern espanyol i per la Generalitat. L'Antonio és militant d'Esquerra i confessa estar-ne fart. "A vegades em vénen ganes d'estripar el carnet davant seu. Donen molt a desitjar. El Govern s'omple molt la boca i després res".

Pel que fa a les paraules recents dels responsables polítics catalans, com Pere Aragonès o el conseller David Mascort, l'Antonio ho té clar. "No es mereixen cap confiança". I també ens parla del pròxim canvi de nom que viurà la conselleria d'Acció Climàtica, que inclourà, com fa uns quants anys, els conceptes 'agricultura, ramaderia i pesca'. "És com si a un gos li canviem el collar: el gos continuarà sent el mateix".

Acabem la conversa amb l'Antonio mirant al futur. Un futur poc esperançador. "Cada vegada ens obliguen a treballar menys dies. Amb sis mesos de feina, com es pot mantenir una empresa?", ens explica. I aquesta és la realitat que viuen ara mateix els seus fills i el seu nebot: "Estan desmoralitzats. Tenen 35-37 anys i estan buscant alternatives per veure on poden anar". En altres paraules, ens relata la imminent mort de la pesca a Catalunya.