ANC: Auge i caiguda de l'independentisme cívic

La crisi interna al si de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha assenyalat l'esgotament d'un projecte que va néixer per canalitzar l'anomenat independentisme cívic i ha acabat consumit a les mateixes lògiques dels partits processistes. El sainet viscut el cap de setmana passat, amb l'elecció de Lluís Llach per a la presidència i el bloqueig per l'aparició d'un candidat alternatiu deixa l'entitat a punt del col·lapse. Eren molts els qui després del que havia passat demanaven directament la dissolució de l'ANC.

Lluís Llach representa un sector majoritari dins de l'ANC que persegueix la unitat de l'independentisme sota el lideratge de Carles Puigdemont. Tot i això, al secretariat nacional persisteix un sector minoritari procedent de l'anterior direcció que, capitanejats per Uriel Betran, defensen la llista cívica contra els partits processistes com Junts. Tot i que Llach va ser de llarg el candidat més votat, el sector minoritari va bloquejar la seva elecció amb la presentació d'un desconegut candidat alternatiu anomenat Josep Punga.

Això va provocar la guerra entre els dos sectors amb acusacions creuades -el sector minoritari va acusar Llach d'arrogant i els afins a Junts van titllar Punga de maleducat. Al fons hi ha el debat sobre on ha d'anar l'ANC i quin paper ha de jugar en ple procés de declivi i descomposició de l'independentisme. Els de Llach creuen que l'ANC ha de reprendre la unitat en lloc d'enfrontar-se als partits com pretenia la llista cívica, però els seus rivals veuen a la seva candidatura un intent de Puigdemont de fagocitar la plataforma en la seva particular baralla amb Esquerra Republicana de Catalunya.

Entre els partidaris de Lluís Llach hi ha els defensors del paper de l'ANC com a referent de la societat civil i motor de la mobilització de les bases independentistes. Entre ells hi ha exdirigents com Jaume Marfany, Pere Pugès i Miquell Sellarès, que van acusar l'anterior cúpula liderada pel tàndem Dolors Feliu-Uriel Bertran de voler convertir l'ANC en un partit polític. Alhora, aquests són acusats de voler convertir l'ANC en un satèl·lit de Junts i defensen l'autonomia de l'entitat al marge dels partits.

Carme Forcadell i Jordi Sànchez: l'auge de l'ANC

El naixement de l'Assemblea Nacional Catalana s'emmarca als inicis del Procés, el 2012, quan els partits van impulsar la idea d'integrar els líders de la societat civil a l'entramat polític processista. Ho van fer amb la convicció que això permetria no només ampliar la base del procés sinó també dotar-lo de prestigi i poder de mobilització. A més, era una aposta per la democratització del moviment independentista, una mica de gran importància en un moment en què s'intentava exportar la causa catalana al món.

La presidència de Carme Forcadell, del 2012 al 2015, va representar l'auge d'una entitat que va aconseguir canalitzar les aspiracions de la societat civil independentista. Va ser un moment de gran agitació, amb convocatòries massives com la Marxa Per la Independència (2012), la cadena humana (2013) i la Via Catalana del 2014. Forcadell, procedent del municipalisme a l'entorn d'ERC i d'entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, va adquirir notorietat fins a esdevenir una de les principals líders del Procés.

Fins al punt que va fer el salt a la política primer com a diputada de Junts pel Sí i després com a Presidenta del Parlament. Forcadell el va rellevar Jordi Sànchez, procedent de l'entorn d'IC-V i de l'activisme social. Sànchez va liderar l'entitat durant els anys durs del procés, en un moment en què l'ANC no només havia ampliat la base sinó que també havia fet un pas més en la radicalitat dels seus posicionaments com a força de xoc del desafiament dels partits a la legalitat.

Elisenda Paluzie i la gestió de la frustració

L'ingrés a la presó preventiva de Jordi Sànchez, acusat de sedició, va obrir una nova etapa a l'ANC marcada per la gestió de la frustració. Per liderar aquest nou camí van triar Elisenda Paluzie, procedent de l'àmbit universitari i de l'independentisme cívic com a impulsora de plataformes com Sobirania i Progrés. La nova presidenta de l'ANC va marcar una línia dura en un context marcat pel judici als líders del Procés i l'explosió de violència després de la sentència, l'octubre del 2019.

Paluzie va imposar una retòrica supremacista amb el menyspreu sistemàtic als espanyols, i va ser investigada per dir que els disturbis “feien visible el conflicte”. Defensora de la via unilateral com a única sortida al conflicte català, va saber acompanyar el moment de ràbia i frustració de l'independentisme amb un discurs d'autoconsum. Però va alimentar també el distanciament amb els partits a l'inici del declivi del moviment, aclaparat per les restriccions de la pandèmia i l'esgotament per la decepció.

L'elecció de Dolors Feliu el 2022 no va aconseguir frenar el procés de desmobilització que ha convertit l'ANC en un reducte sense cap mena d'influència social i política. Sota el seu mandat s'ha intensificat encara més el distanciament respecte als partits, que ha tingut com a culminació l'intent d'encapçalar una llista cívica a les eleccions al Parlament. En enfrontament entre les dues tendències al voltant de l'elecció del nou president són el trist epitafi d'una entitat nascuda per convertir l'independentisme en un moviment de masses i és a punt de morir presa de les contradiccions pròpies.

Però, a més, el fracàs de l'ANC demostra el clamorós error dels partits de creure que podien integrar els líders civils en el joc polític sense que tingués conseqüències. La realitat és que el Procés va donar lloc a la proliferació de tota mena de personatges friquis com Joan Bona Nit i Toni Albà, però també a gent procedent de la societat civil a qui al final els partits ja no podien controlar. El més irònic de tot això és que els que van protagonitzar l'últim sainet de l'ANC el cap de setmana passat són els mateixos que un dia van jugar a una cosa tan seriosa com desafiar un Estat.

L'ANC, tocada de mort

Al tancament d'aquest article s'ha conegut que l'ANC va permetre a Lluís Llach presentar-se a les elecciones a la presidència malgrat haver pagar les quotes de soci fora de termini. Així ho ha desvelat el diari Ara, i el propio Lluís Llach ha dit que farà les aclaracions oportunes el dissabte, quan s'esculli el nou president. La vulneració del reglament electoral compromet encara més la legitimitat de l'entitat, que queda definitivament tocada de mort.