L'altra versió del que ha passat a Salt: 'l'imam volia tracte de favor i va amenaçar'

Kalilu Diwara, imam septuagenari de la comunitat musulmana i subsahariana de Salt, va ser víctima de l'especulació immobiliària i el racisme institucional. Va ser desnonat sense situació habitacional, i es va veure obligat a ocupar de nou el pis per no quedar-se al carrer. L'administració local i la policia catalana van actuar amb brutalitat, al servei dels interessos dels grans tenidors.

Aquesta és la versió que porten dies difonent les organitzacions radicals i els mitjans públics i subvencionats a Catalunya. Però hi ha una altra versió extraoficial que amb prou feines ha aparegut als mitjans i que mostra l'altra cara d'aquesta història.

En aquesta història hi ha moltes versions enfrontades. Una apunta que l'imam pagava regularment les quotes de la hipoteca. El consideren una víctima més dels fons voltor que, especialment a Salt, acumulen pisos buits mentre expulsen els immigrants de les seves cases.

A més, acusen els Mossos d'haver actuat amb brutalitat dilluns quan el van enxampar in fraganti intentant ficar-se al pis.

Amb això justifiquen els disturbis posteriors.

El mateix imam es va desmarcar dels episodis violents i va condemnar els atacs a la policia. La seva filla es queixa que “ens van fer fora de casa nostra i no ens volen ajudar perquè no som una família vulnerable”. Assegura que van arribar a un acord amb l'alcalde, i que estaven buscant una solució.

Una altra versió del que va passar

Però El Confidencial ha revelat una altra versió extraoficial que desmenteix el relat que s'ha venut fins ara.

Agents dels Mossos d'Esquadra expliquen que van haver de fer fora l'imam aquest dilluns “perquè portava menys de 48 hores d'ocupació”. D'acord amb la llei, calia tornar a desallotjar-lo.

Expliquen també que l'imam hauria demanat un “pis amb prioritat per a la seva família”. És a dir, un tracte de favor saltant-se la llista d'aspirants a un habitatge social. Però la funcionària es va mostrar inflexible, negant-s'hi perquè no complien amb els requisits legals.

Segons aquesta versió, l'imam va amenaçar l'assistenta social amb anar a l'alcalde i li va dir que s'atuvés a les conseqüències. Pel que sembla l'alcalde va intentar convèncer la funcionària per trobar una solució, però aquesta va resistir a les pressions. És més, va advertir l'alcalde que si li donava un pis ho explicaria tot als mitjans.

Així va ser com finalment l'alcalde va desestimar l'opció de l'habitatge social. Encara que en un principi va transcendir que l'ajuntament havia ofert un habitatge social a l'imam sense complir els requisits, en realitat no ho va arribar a fer. Encara que tampoc es descarta en un futur, ja que segueixen en negociacions.